Alberto Salazar
ENTRENADOR D’ATLETISME
Un informe lliurat per Fancy Bears a La Vanguardia qüestiona els mètodes d’entrenament d’Alberto Salazar (58), entrenador de Mo Farah. Salazar no ha pogut justificar per què posseeix testosterona, una substància prohibida per l’AMA.
Alberto Salazar (58) no ha estat capaç de justificar per què posseeix, utilitza i manipula elevades dosis de testosterona, una substància prohibida per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA).
La notícia és comprometedora. Salazar, nord-americà d’origen cubà, havia estat un fondista d’elevades prestacions als anys setanta i vuitanta. I avui és un dels tècnics més acreditats del món. A les seves ordres s’entrenen els campions olímpics Mo Farah (5.000 i 10.000) i Matthew Centrowitz (1.500), o el fondista Galen Rupp. Tots formen part del Nike Oregon Project.
La Vanguardia ha rebut un informe de Fancy Bears. Es tracta d’un grup d’espionatge cibernètic rus particularment actiu en la lluita contra el dopatge. Fancy Bears va interceptar una comunicació del 8 de febrer del 2016 entre la Usada (Agència Antidopatge dels Estats Units) i el bufet Collins & Collins, amb seu a Chicago, que defensa Salazar.
Al document, la Usada recordava a Salazar que havia tingut “prou temps” per justificar per què posseïa testosterona, una substància prohibida. Afegia que es tracta d’una “persona d’acompanyament a l’atleta subjecta a la regles antidopatge de la Usada, de la IAAF i de l’AMA”. “Com saben –escrivia la Usada a Collins & Collins–, Salazar ha admès en nombroses ocasions que ell posseeix, utilitza i consumeix testosterona, un agent anabolitzant inclòs a la llista prohibida de l’AMA”.
No era la primera vegada que la Usada demanava explicacions a Salazar. Tres mesos abans, l’agència havia reclamat els informes mèdics que justificaven per què Salazar, presumptament malalt d’hipogonadisme (una disfunció als testicles), podia prendre testosterona. I perquè, en un control recent, havien aparegut restes de testosterona a la sang de Galen Rupp.
El gener del 2016 Salazar responia per correu electrònic. Provava de demostrar que patia hipogonadisme. La Usada no havia acceptat les al·legacions. “El senyor Salazar no ha justificat uns nivells d’hipogonadisme prou elevats per defensar la possessió de testosterona”, contestava l’agència, exigint més informes mèdics.
Salazar replicava amb una carta del doctor Jan Smulevitz: la missiva, del llunyà 1995, intentava justificar per què Salazar posseïa i prenia testosterona entre els anys 1992 i el 1996, quan encara competia i ja estava entrenant Mary Decker (Decker va donar positiu per testosterona als trials olímpics del 1996). La Usada va desestimar la carta de Smulevitz: a parer seu, no es tractava d’un informe mèdic. Va dir que era un document incomplet: “Per demostrar una deficiència andrògena consistent, el mesurament de la testosterona s’ha de fer unes quantes vegades, a diferents hores i durant un període de quatre setmanes. Una única presa és insuficient”.
“Sabem que Salazar es va estar entrenant i disputant estressants proves de resistència durant aquells anys –afegia la Usada–. Salazar és conegut per haver-se sobreentrenat i per haver portat el seu organisme a nivells fins i tot superiors a la seva pròpia capacitat: la intensitat dels seus entrenaments podrien justificar els seus baixos nivells de testosterona. Per tant, si no es té accés als informes mèdics de Salazar, la Usada no pot comprovar si Salazar patia hipogonadisme i, per tant, si pot defensar la possessió de testosterona”.
La Usada recordava que, el 1994, Salazar s’havia imposat en el prestigiós Comrades Marathon, una ultramarató de 90 quilòmetres que es disputava a Sudàfrica, entre Durban i Pietermaritzburg. En aquell moment, Salazar no tenia el permís per consumir testosterona. “És evident que un home de 48 anys, afectat d’hipogonadisme, no podria disputar una prova així. Per tant, la millor explicació al seu baix nivell de testosterona podia respondre als seus alts nivells d’entrenament, o a altres factors de vida. No a l’hipogonadisme”, concloïa la Usada.
Com a conclusió, la Usada oferia una última oportunitat a Salazar: “Ha d’aportar tots els informes mèdics que puguin justificar la seva possessió i el seu consum de testosterona”. Avui dia Salazar no ha respost. I, de retruc, la credibilitat dels seus talentosos atletes (Farah, Centrowitz, Rupp) és als llimbs.
CONSUM DE TESTOSTERONA La Usada reclama a Salazar que justifiqui per què posseeix i manipula una substància prohibida
ATLETES D’ELIT La credibilitat de talents com Farah, Centrowitz o Rupp depèn de la resposta del tècnic