Àtoms atrotinats
La junta d’accionistes dona llum verda al pla de creixement 2016-2020
El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, aprofita la celebració de la junta d’accionistes de la companyia, celebrada a Bilbao, per demanar a Endesa, el seu soci a la central nuclear de Garoña, a Burgos, que desisteixi de reobrir-la perquè, a parer seu, no és viable econòmicament.
El president d’Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, va aprofitar ahir la celebració de la junta d’accionistes de la companyia, a Bilbao, per demanar a Endesa, el seu soci a la central nuclear de Garoña, que desisteixi de reobrir-la. “No és viable econòmicament, fa quatre anys que no funciona i li hem demanat al nostre soci deixar d’operar-la”. Sánchez Galán va anar més enllà i va posar en qüestió la viabilitat d’aquestes instal·lacions. “A la resta de centrals nuclears que tenim a Espanya la situació no és gaire diferent”, va assegurar. Prova d’això, va apuntar, és que la filial Iberdrola Generación Nuclear es troba en pèrdues. I va donar-ne la culpa als governs i les seves polítiques fiscals: “S’han anat posant impostos i obligacions als quals van gairebé el 50% dels ingressos”. A més de Garoña, la companyia participa en Almaraz I i II (53%), Trillo (49%), Vandellòs II (28%) i Ascó II (15%) i té el 100% de Cofrents.
Gairebé dos terços de la capacitat de generació d’Iberdrola és renovable i la previsió de la companyia és que vagin guanyant quota de participació, va destacar Sánchez Galán. “Les perspectives de creixement del consum elèctric global, un 70% en els propers 25 anys, faran necessàries totes les tecnologies renovables”, va exposar, però va advertir que “la seva naturalesa intermitent requerirà comptar amb una capacitat més important de suport i emmagatzemament a les quals recórrer quan no produeixin prou”.
La junta va donar llum verda als nous plans de la companyia per al període 2016-2020, modificats a l’alça gràcies als resultats dels últims exercicis, significativament millors que els esperats. El creixement, que s’havia fixat en el 6% anual, s’ha elevat al 7,5%. En conseqüència, els guanys se situaran al final del període al voltant de 3.500 milions d’euros, gairebé un 30% més que el 2016, que es va saldar amb un benefici de 2.705 milions, un 11,7% més que el 2015.
Els Estats Units i el Regne Unit, dos mercats d’evolució incerta pels efectes de la presidència de Donald Trump, el primer, i del Brexit, el segon, són clau per als plans de futur d’Iberdrola. Els seus bons resultats es deuen en gran manera a l’impuls del negoci nord-americà, a través de la filial Avangrid, que va agrupar totes les participacions en aquell país des de finals del 2015, que l’any passat va créixer un 53%. Aquesta firma –hereva d’Iberdrola USA i d’UIL Holdings– cotitza a la Borsa de Nova York amb un valor proper a 14.000 milions de dòlars i representa una quarta part del marge brut de la multinacional espanyola. Algunes de les inversions més destacades de l’energètica espanyola són a les illes britàniques. Per exemple, els parcs eòlics d’East Anglia, en construcció.
“Som una de les companyies elèctriques més importants del món, però volem anar més enllà i fer Iberdrola encara més gran i rendible”, va subratllar Sánchez Galán en la seva intervenció davant els accionistes al Palau Euskalduna de Bilbao, que simulava per a l’ocasió un parc eòlic marí. El màxim responsable de l’energètica va destacar la “visió empresarial que va anticipar les tendències del sector” i l’“estratègia que va apostar abans que ningú per les energies renovables, les activitats amb ingressos previsibles i estables i les solucions més innovadores per als clients”, així com “la inversió en països amb alta qualificació creditícia i que requerien noves infraestructures energètiques”. La firma preveu augmentar les seves inversions fins a assolir els 25.000 milions d’euros entre el 2016 i el 2020.
Els Estats Units i el Regne Unit, tots dos en situació incerta, són clau per al futur del grup