Residus contaminants
Una campanya reforçarà la mesura, en vigor des d’ahir
Gràcies a una modificació legislativa, la totalitat dels comerços catalans estan a partir d’ara obligats a cobrar per les bosses de plàstic d’un sol ús que els demanin els clients.
La totalitat dels comerços catalans estan obligats, des d’ahir, a cobrar per les bosses de plàstic d’un sol ús que sol·licitin els seus clients. És la conseqüència de l’aprovació de la llei d’Acompanyament dels Pressupostos de la Generalitat, que ha introduït diverses modificacions en la legislació sobre residus. Els grans comerços (súpers i hípers) ja obliguen els clients a pagar per obtenir les populars bosses de nansa (un, dos o cinc cèntims d’euro); tot i això, els petits establiments han continuat facilitant el lliurament gratuït d’aquestes bosses els últims anys. Però el període d’adaptació que se’ls va concedir per aplicar aquesta norma ha acabat, per a tots ells. La Generalitat s’avança així a la normativa estatal en aquesta matèria, que ha de regir a partir de l’1 de gener del 2018.
La prohibició d’aquesta gratuïtat afecta les bosses de qualsevol material plàstic, incloenthi també les bosses biodegradables, encara que queden fora de la prohibició les compostables, és a dir, aquelles que es puguin utilitzar per recollir la matèria orgànica per fer compost (adob orgànic). Es prohibeix el lliurament gratuït tant a la caixa com en els repartiments a domicili.
Per garantir el compliment de la norma, l’Agència de Residus de Catalunya ha anunciat que emprendrà pròximament una campanya informativa dirigida als comerços mitjançant una cartelleria específica.
L’Agència de Residus de Catalunya va arribar a un acord voluntari l’any 2009 amb el sector comercial per fer pagar per les bosses als comerços, si bé a la pràctica l’acord s’ha dut a terme només als grans establiments (hípers, súpers...).
La mesura ha comportat una disminució del consum de bosses de plàstic d’un 50% el 2012 respecte al 2007. Es va passar de generar-ne 327 unitats anuals per càpita a produir-ne 156. Tot i això, en els últims anys, es va detectar un augment del 7% en l’ús d’aquestes bosses al petit comerç de proximitat. La Generalitat ha decidit finalment modificar la llei per estendre la mesura a tots els comerços i complir la directiva europea. La UE exigeix garantir que el consum anual no superi les 90 bosses de plàstic lleugeres per persona a tot tardar el 31 de desembre del 2019.
La gratuïtat de les bosses de plàstic és considerada una mesura insuficient pels grups ecologistes que es van mobilitzar al seu dia per reclamar que es posés límit a la proliferació de les bosses d’un sol ús i van impulsar la campanya “Catalunya, lliure de bosses de plàstic”. Aquests grups proposen d’aplicar una legislació més ambiciosa, la qual cosa suposaria prohibir les bosses d’un sol ús o implantar un gravamen (20 cèntims) clarament dissuasiu, com han establert altres països i ciutats (Irlanda, Andorra o San Francisco).
Mercè Girona, portaveu del Centre d’Ecologia i Projectes Alternatius, una de les entitats promotores de la campanya, assenyala que amb el mòdic preu aplicat “només s’aconsegueix reflectir el cost econòmic que té la bossa de plàstic per al comerç, però no serveix perquè s’internalitzin els seus veritables costos i se n’assumeixin els impactes ambientals”. Aquesta especialista assenyala que més del 50% de les bosses de plàstic van a l’abocador, fet que significa que hi ha un cost de tractament addicional que es transfereix al tractament de les escombraries que paga el ciutadà, encara que un altre volum important va al medi ambient, als cursos de l’aigua o fins i tot al medi marí.
D’altra banda, en paral·lel, en els últims temps a Catalunya s’ha detectat un impressionant augment de la utilització de les petites bosses de secció transparents de plàstic que es fan servir per agafar fruites, verdures, fruits secs, llegums i, fins i tot, el pa. Al súper o l’híper proliferen ara més que mai aquest tipus d’embolcalls, fet que s’uneix a la generalització de safates, envoltoris i altres envasos moltes vegades superflus.
L’impacte ambiental de totes aquestes bosses plàstiques tampoc no és assumit amb cap gravamen, recorda Mercè Girona, que reclama una llei per reduir el volum dels rebutjos domèstics, amb els quals ha de lluitar el ciutadà a la llar.
Alguns sectors jutgen insuficient la mesura i en demanen la prohibició o un gravamen dissuasiu