Els números i les lleis
La presentació dels pressupostos generals de l’Estat; i la impugnació dels comptes de Catalunya per part del Govern central.
EL Govern espanyol ha recorregut davant el Tribunal Constitucional (TC) els pressupostos de la Generalitat per al 2017. El motiu adduït és la seva partida destinada a l’organització del referèndum sobre el futur polític de Catalunya. Aquesta notícia coneguda ahir –un dia després que el CEO reduís el percentatge de partidaris de la independència al 44%– va sorprendre poca gent. El Consell de Garanties Estatutàries, òrgan de la Generalitat creat per assegurar la constitucionalitat de la seva normativa, i els dos principals lletrats del Parlament ja havien avisat que la pretensió del Govern no s’ajustava a dret. Però l’Executiu català, seguint el guió de desobediència dictat per la CUP, va decidir mantenir la partida en qüestió, ara recorreguda.
A mesura que s’acumulen els recursos contra les estratagemes del sobiranisme, cada vegada està menys clar el rèdit que pugui treure la Generalitat de les seves reiterades desobediències. Fins avui, només han guanyat la inhabilitació d’Artur Mas, expresident de la Generalitat i president del PDECat; de qui va ser la seva vicepresidenta del Govern, Joana Ortega; de la seva consellera Irene Rigau i, després, de Francesc Homs, que va ser conseller de la Presidència. Tots ells, per les seves accions relatives a la consulta del 9-N.
Davant l’hipotètic referèndum, el risc d’inhabilitació amenaça ara altres alts càrrecs de la Generalitat, començant pels membres del Govern català, als quals es podria arribar a processar per desobediència, prevaricació o malversació. La d’ahir no va ser una simple demanda per incompliment de sentència, sinó un recurs elevat pel Govern central davant el TC, referent a la disposició addicional 40 dels pressupostos catalans, però també a altres partides destinades a processos electorals, aprovades sense problema en anteriors pressupostos. I no només això. Una altra particularitat de la nota d’ahir és que el president del Govern espanyol insta en ella el TC a comunicar l’existència i possibles conseqüències del recurs a un nombre considerable de càrrecs de designació de l’Administració catalana, incloent-hi interventors i directors generals.
Tot això revela una escalada rigorista del Govern espanyol en l’aplicació de la llei. No està disposat a sentir a dir en el futur que les seves indicacions no van ser clares. La seva advertència ho és. A més, es farà arribar particularment a les instàncies necessàries. En suma, el Govern espanyol no n’hi passarà ni una al Govern català ni al Parlament. Per això ens preguntem i li preguntem al Govern català: fins on creu que el portarà, la seva política de gestos? I, en concret, a quin cost?