El tercer nom
Patxi López, aspirant a liderar el PSOE
Entrevista a l’exlehendakari Patxi López, que es presenta com el candidat que aspira a unir el PSOE
Patxi López (Portugalete, 1959) es presenta com el candidat que pot posar fi a la divisió en el PSOE. La seva estratègia de campanya és el cara a cara amb els militants: ja suma més de 20.000 quilòmetres de ruta i tres visites a Catalunya. Divendres tornarà.
Imagini’s que era el president del Govern central el 9-N. Hauria recorregut als tribunals? Hauria utilitzat la política per no arribar a això. El partit socialista sempre ha dit que cal defensar la llei perquè no hi ha res en democràcia que es pugui fer per sobre de la llei. Però també que no n’hi ha prou només amb esgrimir la llei, que també es necessita la política, que és diàleg i voluntat d’entesa. En definitiva, posar a sobre de la taula propostes per dialogar, debatre i buscar acords. I a mi el que m’agrada de la política és que et permet el pacte entre diferents.
També amb els independentistes?
Pacte entre diferents. Podem parar màquines per evitar el xoc? Podem agafar el problema per dividir-lo en diferents problemes per anar trobant solucions possibles? Jo proposo dos referèndums: un que tingui a veure amb una transformació profunda de la Constitució i que tingui a veure amb el model territorial, però també amb els drets, amb les llibertats, que incorpori les noves generacions... Fem aquest primer referèndum i després, a partir d’això, busquem a Catalunya un altre acord: un altre Estatut.
Proposa d’avançar més enllà de l’Estatut retallat?
Sí. Part del problema sorgeix quan el TC adopta una sentència que retalla un Estatut ratificat per la societat catalana, una sentència que té marcats certs caires polítics. Si la sentència es produeix perquè hi ha articles que no eren compatibles amb la Constitució, doncs fem una reforma de la Constitució per donar encaix a la societat catalana. Llavors segurament molts diran que ja no n’hi ha prou. Doncs posem a sobre de la taula altres qüestions, a veure si som capaços d’arribar a un acord.
També en el finançament?
Soc partidari d’un nou sistema de finançament que, primer, sigui transparent, perquè ara ningú no sap gaire bé com és el finançament de les autonomies. Segon, que sigui just, que sigui equitatiu. Que sigui capaç d’entendre que les autonomies són les que fan les grans inversions d’aquest país. Que reparteixi de manera diferent el dèficit. Un sistema que sigui solidari. És veritat que aquí hi ha un problema que és el de l’ordinalitat, però la solidaritat de vegades s’ha de sostenir en principis raonables i no anar més enllà del que és raonable.
La quota basca és solidària?
Jo el que plantejo és que, sense tocar el concert, que en el conjunt d’Espanya hi hagi un fons de solidaritat en què Euskadi participi com li correspongui.
Veu viable una quota catalana?
Podem buscar un sistema de finançament just que no necessiti això. En el fons, el concert és una figura de relació financera que pot tenir un fons de solidaritat per al conjunt que eviti aquestes suspicàcies.
Però alguns dirigents del PSOE ja han dit que Granada és el punt d’arribada. El punt d’arribada ha de ser l’acord, sempre ho és.
Això ho sap tothom en el PSOE?
Sí. L’acord de Granada és l’origen d’un nou consens entre socialistes: d’entendre aquest país tal com és. Granada té molt de desenvolupament. Granada permet un desenvolupament federal i un reconeixement de les singularitats. Permet un sistema de finançament diferent. Si hi ha lleialtat federal ja no hi ha xoc. En el PSOE ningú no vol uniformitzar aquest país.
Seria president amb els vots de partits independentistes?
Jo no pactaria un projecte de país amb els qui no reconeixen el país.
“No n’hi ha prou amb esgrimir la llei, només: també es necessita diàleg i voluntat”
“Soc partidari d’un nou sistema de finançament que sigui transparent i just”