La fermesa que vol Alemanya
A l’estiu del 2015, durant l’enèsim capítol de la crisi del deute grec, el ministre de Finances d’Alemanya, Wolfgang Schäuble, es va convertir una vegada més en l’encarregat oficiós de fer les advertències a Grècia en nom de la Unió Europea. Era un joc tens pel qual Alemanya, erigida en guardiana de la moneda única, buscava disciplinar la Grècia d’Alexis Tsipras, que fins i tot va recórrer a un referèndum per intentar escapolir-se de les fèrries condicions del rescat. Una Alemanya repartint advertències va resultar molt antipàtica a ulls dels països del sud d’Europa, ja fastiguejats de sentir les prèdiques tant de Schäuble com de la cancellera, Angela Merkel, sobre les presumptes bondats de les polítiques econòmiques d’austeritat i l’obligatorietat moral de les reformes a canvi d’ajuda.
L’horitzó de tractes entre la Unió Europea i el Regne Unit pel Brexit es presenta borrascós i, com en tot divorci, carregat d’al·lusions als diners. Cal preguntar-se si, en els dos anys de negociació del Brexit que ara comencen, l’incombustible Schäuble exercirà amb Londres aquell mateix paper admonitori en nom d’Europa que va exercir amb Atenes. (Aquella possibilitat depèn, en primer lloc, que les eleccions alemanyes del setembre vinent revalidin Merkel a la Cancelleria, i així ell continuï sent ministre de Finances; però les dues circumstàncies es poden considerar probables.) I en realitat, depèn sobretot de fins a quin punt Alemanya vulgui aquesta vegada assumir un paper tan destacat –en el cas de Grècia, al Govern alemany no li va importar gens aparèixer davant el món com a regent de les martingales–, ara que el destinatari dels dards, el Regne Unit, és el seu tercer mercat d’exportació, només superat pels Estats Units i França.
Per si de cas, el democristià Schäuble s’ha presentat a la cita sense dilacions, saludant la carta d’invocació de l’article 50 de la primera ministra britànica, Theresa May, amb una entrevista ahir en un diari regional, el Neue Osnabrücker Zeitung. En ella predica fermesa. Segons el seu parer, les converses per al Brexit seran “un procés d’aprenentatge, també i sobretot per als britànics”, que conclou així: “Ells tenen el seu gran centre financer a Londres, però no podran mantenir el seu accés habitual al mercat de la UE si no accepten les regles de l’espai europeu”. I dona un altre avís: “Volem mantenir a prop els britànics, però no hi ha drets sense obligacions”. Era un recordatori contra el cherry picking (recollida de cireres), això és, l’elecció a plaer entre les quatre
Potser el ministre de Finances, Wolfgang Schäuble, està cridat a advertir Londres com abans advertia Atenes
llibertats fonamentals del mercat interior: lliure circulació de treballadors, mercaderies, serveis i capitals. El Regne Unit de May somiava –i potser encara somia– conservar les tres últimes, i liquidar la dels treballadors.
Schäuble també alerta que per part britànica “hi haurà intents d’enfrontar els diferents països, amb els seus interessos particulars, els uns contra els altres”, i que el seu propi país serà diana d’aquells intents, en especial per la seva indústria automobilística. Tradicionalment, Alemanya té superàvit comercial respecte al Regne Unit. El 2015 les empreses alemanyes van vendre al Regne Unit productes per valor de 89.000 milions d’euros, més del doble del que Alemanya en va importar, que va sumar 38.000 milions. És un mos per cuidar.
Fermesa per minimitzar danys, i unitat dels 27 països que continuaran a la UE, aquesta és la recepta alemanya que predica Schäuble, en sintonia amb la música de Brussel·les. I tornant als diners, allà hi ha els gairebé 60.000 milions d’euros que, segons càlculs de la UE, haurà de pagar el Regne Unit per partides prèvies al seu abandonament del club. A May i als seus els sembla molt. Potser Schäuble estigui abocat a reclamar-ho amb advertències en nom de tots.