Prohibit dir-se Al·là
Una parella demanda l’estat de Geòrgia perquè li ha vetat posar-li a la filla el nom de Déu en àrab
La qüestió de posar noms als nounats té molt de suc. Aquest apel·latiu és una ombra que es projecta tota la vida, a mercè de modes o nous significats, i pot marcar una existència.
Cal pensar-s’ho dues vegades, pel que sembla. Fa un temps, la pàgina Buzzfeed va divulgar un informe sobre els ciutadans que havien tingut pitjor sort pel que fa al nom. Quan algú té el cognom Assman, l’assumpte encara es complica més. No hi ha cap traducció que ofereixi una sortida amable. Assman equival a assassí, ase o ximple, per citar-ne alguna.
En aquell web van publicar la foto del senyor Assman, ja d’una certa edat i empleat d’una estació de servei de Petro-Canada, sense especificar la localitat, tot i que en aquest país nord-americà. Els seus pares, en una època en què el cinema porno no gaudia de l’actual difusió, no es van imaginar mai el gir lingüístic. Van triar batejar-lo Richard, però des de petit va ser Dick.
L’amo del negoci, un visionari de la publicitat o un gamberro amb aspiracions de graciós, va instal·lar un neó gegantí que deia el següent: “Dick Assman is here”. Agafant la primera accepció del cognom, la traducció seria –dit de la manera més educada possible i políticament correcta–, “el penis assassí és aquí”.
Buzzfeed no va fer la investigació per trobar-lo. No va caldre. De manera anònima, algú va enviar el 1995 una imatge d’aquella gasolinera a David Letterman, llavors en l’esplendor del seu late show. Va convidar el senyor Assman al seu programa durant tot un mes. Aquest home, mort el 2016, va gaudir de la seva glòria, i va demostrar una enorme capacitat de riure’s fins i tot de si mateix, a partir d’aquell joc de paraules amb la seva identitat que a un altre li hauria avergonyit.
En canvi, a Elizabeth Handy i Bilal Walk, residents a Atlanta (Geòrgia), no els ha resultat divertit que els hagin vetat un dels noms/cognom que li volien atorgar a la seva filla. La combinació seria ZalyKha Graceful Lorraina Allah. Per descomptat, el punt de conflicte és l’últim.
Allah és l’ortografia en anglès d’Al·là, designació de Déu en àrab i terme que posa els pèls de punta a un sector de la població dels Estats Units en època de populisme trumpista.
La Casa Blanca ha engegat el ventilador contra els musulmans. Els ha posat en el punt de mira amb les seves ordres –frenades pels tribunals– d’impedir l’entrada a ciutadans de sis o set països, depèn si és la primera o la segona versió.
El Departament de Salut Pública de Geòrgia ha rebutjat expedir el certificat de naixement a aquella criatura de 22 mesos, que, per descomptat, no té ni veu ni vot, en això.
Oficialment és una nena sense nom, per la qual cosa, com que no té número de seguretat social, no la poden registrar en el parvulari.
La tèrbola regulació governamental respecte de com s’han de dir els fills ha obert un enfrontament. Les autoritats de l’estat van indicar que no hi ha res de dolent en el nom d’Allah. Però van interpretar que pretenen utilitzar-lo com a cognom i això no és possible. El cognom ha de ser el d’un dels pares o una combinació de tots dos i, en tot cas, després anar als tribunals a fer el canvi. La parella ha decidit agafar la drecera. Han anat directament a la justícia. Han plantejat un plet amb l’ajuda de l’American Civil Liberties Union (ACLU), per considerar que l’Administració no té potestat per imposar el nom d’una persona.
Afirmen en la demanda que només ells tenen aquella capacitat. Apel·len a una part del codi de registre on es determina que s’ha de permetre l’escriptura amb l’apel·latiu que “els dos pares designin”.
“És un nom noble”, va explicar el pare a l’Atlanta Journal-Constitution. Els entusiasma aquest sentiment, perquè ja tenen un fill de tres anys a qui van anomenar Masterful Mosirah Aly Allah. Llavors, l’estat de Geòrgia no hi va posar impediments.
“És un nom noble”, diu la parella, que ja té un altre fill de tres anys amb el mateix apel·latiu