Pressupostos per al 2017
LA clau del projecte de pressupostos generals de l’Estat aprovat ahir pel Consell de Ministres rau en el manteniment de gairebé el mateix nivell de despesa que l’any passat i en una previsió d’ingressos tributaris que es dispara, amb un augment del 7,9% sobre el 2016, que suposa situar la recaptació al mateix nivell que hi havia abans de la crisi, fa deu anys.
L’important augment de la recaptació es produeix a l’empara de la continuïtat d’un robust creixement econòmic, per quart any consecutiu, i que probablement serà superior al 2,5%. Amb això, si les despeses públiques no es desvien, es podrà complir folgadament l’ estricta reducció del dèficit públic compromesa per a aquest any, que hauria de baixar fins al 3,1% del producte interior brut (PIB). D’aquesta manera, els comptes públics faran un gran pas cap a l’equilibri, després de l’enorme desfasament assolit fa sis anys i que va arribar a superar el 9% del PIB.
El més important de l’escenari en què se sustenten els comptes públics és la creació d’ocupació prevista, que pot superar els 500.000 nous llocs de treball un any més, i situar la xifra d’ocupats en dinou milions de persones, cosa que permetrà reduir la taxa d’atur fins al 16,6%, deu punts menys de la que es va assolir en plena crisi.
La notable creació d’ocupació aconseguida en l’economia espanyola és el que possibilita que, després de les rebaixes fiscals realitzades els últims dos anys, la recaptació per l’impost sobre la renda sigui novament la que més creix en termes absoluts, amb un augment d’un 7,7%, juntament amb la de l’IVA –com a conseqüència del consum més gran–, que pujarà un 7,3%, i que totes dues se situïn en nivells superiors als del 2007. La recaptació per impostos especials creixerà un 4,6% i també tornarà als nivells de fa deu anys. Els ingressos per l’impost de societats, en canvi, malgrat que són els que més augmenten en termes relatius, un 12,6%, es troben a la meitat dels que es registraven el 2007, degut encara a l’impacte de la crisi en la reducció de les bases imposables.
Des del vessant de la despesa destaca la contenció del sou dels funcionaris, que pujarà l’1% davant una inflació mitjana prevista de l’1,5%, i que es compensa amb un important augment de l’oferta d’ocupació pública. Malgrat que la despesa contemplada en el projecte de pressupostos és similar a la del 2016, sense retallades, es millora el finançament de les autonomies i, en virtut de l’acord amb Ciutadans, també augmenten l’ajuda a la dependència, la lluita contra el frau, la justícia, les polítiques actives d’ocupació i la recerca i desenvolupament, i s’hi afegeix el descens de l’IVA cultural del 21% al 10% en els espectacles en directe.
A aquestes altures de l’any, i amb un horitzó d’entrada en vigor al juny, no es pot demanar gaire més als pressupostos per al 2017. L’important, ara, és que el Govern espanyol aconsegueixi els suports polítics necessaris perquè el Parlament els aprovi. Si no fos així, el president Rajoy no estaria obligat a convocar eleccions i podria continuar amb els pressupostos prorrogats, però el país donaria un senyal clar d’ingovernabilitat que no seria bo per a l’estabilitat i la confiança, ni interna ni externa, que són tan necessàries per consolidar la recuperació econòmica i la creació d’ocupació que es registra actualment. El PSOE i Podem han anunciat sengles esmenes a la totalitat del projecte, per la qual cosa el PP manté obertes les negociacions per aconseguir els vots –a més del suport ja pactat amb Ciutadans– del PNB, Coalició Canària i Nova Canàries i aconseguir prou majoria per derrotar aquestes esmenes a la totalitat.