Avui, u d’abril, malfieu-vos de tot
Des que, no fa gaires dècades, internet va permetre que les persones (periodistes inclosos) s’assabentessin de moltes més notícies de l’estranger que mai fins aleshores, el dia u d’abril va passar a ser extremament perillós. Abans, de premsa estrangera només en llegíem els quatre xalats que anàvem cada dia al quiosc a proveir-nos de diaris italians, francesos, britànics... Jo anava a una llibreriapapereria que hi havia al xamfrà dels carrers Tamarit i Rocafort. Ara hi ha un forn-cafeteria que, quan va obrir anys enrere, estava regentat per xinesos. Ara no ho sé perquè fa temps que no hi poso els peus i sovint aquests negocis canvien de mans amb facilitat. El nom de l’establiment ha variat des de la inauguració, i això ja és una pista.
L’u d’abril va passar a ser un dia perillós perquè a bona part del món és l’equivalent del nostre 28 de desembre, el dia dels Innocents. Se celebra a Gran Bretanya, Irlanda, França, Itàlia, Portugal, Alemanya, els Països
Per als periodistes, l’u d’abril és un dia extremament perillós
Baixos, Romania, Bèlgica, Polònia, Dinamarca, Suècia, Noruega, Islàndia, Brasil, els Estats Units, Austràlia, el Japó, Galícia (“no primeiro de abril van os burros onde non deben de ir”)... I, en terres de parla catalana, a la Catalunya Nord (per influència francesa) i a Menorca, que va ser territori anglès durant bona part del segle XVIII i un parell d’anyets del XIX. Si Llucia Ramis no em corregeix, crec que a Menorca en diuen “el dia d’enganar”. A la Catalunya Nord, “el peix d’abril”.
I com que al principi d’aquesta allau de notícies de tot el món que és internet, moltes persones desconeixien el sentit d’aquesta data, passava el que passava. Que els colaven, per certes, notícies falses. El 28 de desembre estaven a l’aguait i de tot sospitaven, sobretot si els redactors escrivien notícies impossibles com seria ara que “Gerard Piqué ha entrat en converses amb el Reial Madrid per vestir la samarreta blanca”. Però l’u d’abril sovint hi queien de quatre potes.
El problema amb el peix d’abril i el dia dels Innocents és que amb tantes notícies falses, tantes mentides, tantes postveritats i tantes postcollonades com ara donem per bones cada dia, ja no fan cap mena gràcia (si és que abans en feien, ep). Potser als nens encara els il·lusionen, si del que es tracta és de penjar una llufa (el 28 de desembre) o un peix retallat (l’u d’abril) a l’esquena dels seus companys de classe. Però, ¿a la resta d’humans? Si volem notícies falses, sinceres i honestes, en trobem amb facilitat durant tot l’any a The Onion, El Mundo Today, Lercio News, Le Gorafi, The Chaser... Si en volem de deshonestes, a El Mundo, La Razón iadiversos altres mitjans, tants que no tinc prou línies per esmentar-los tots.