El Tribunal de Comptes demana a Adif més controls
L’ens fiscalitzador dels comptes públics veu en la seva investigació més recent “les mateixes deficiències” que en actuacions anteriors
L’informe exigeix mesures urgents per evitar sobrecostos tan “significatius” com els detectats ara
Les conclusions del demolidor informe del Tribunal de Comptes que va transcendir dijous no acaben amb la denúncia d’un presumpte frau de 133,8 milions d’euros a les obres de la futura estació de l’AVE de la Sagrera. El màxim òrgan fiscalitzador de les finances públiques també exigeix que l’Estat adopti “sense més dilacions” mesures urgents per evitar més irregularitats, ja que els sobrecostos tan “significatius” –en alguns casos de fins al 258%– “que s’han detectat en aquesta fiscalització (...) ja s’havien posat de manifest pel tribunal en investigacions anteriors”.
El document demana més rigor i controls per part d’Adif. Es tracta, afegeix, que l’administrador d’infraestructures ferroviàries aconsegueixi “una previsió més realista dels terminis i els costos d’execució de les actuacions que té encomanades”. La falta de controls adequats propicia que les licitacions s’adjudiquin a projectes amb pressupostos molt baixos però irreals, i que després s’inflen amb modificacions o suspensions temporals de les obres, com va passar a la Sagrera. Són excuses, diu el Tribunal de Comptes, “motivades moltes vegades per imprecisions en els projectes constructius i que suposen un augment inevitable dels costos”.
Les investigacions d’aquest organisme independent han detectat dos casos que criden especialment l’atenció, un del 2013 en la construcció de l’AVE Madrid-Barcelona, i un altre de més recent, a les obres de l’AVE Barcelona-frontera francesa. En el primer cas, el tram comprès entre l’Hospitalet de Llobregat i la Torrassa va costar 247 milions d’euros, amb “un 230% d’increment del preu d’adjudicació del contracte”. En el segon cas, apareix un expedient quantitativament menys important, però percentualment molt més greu, amb unes obres que van costar més de 9,5 milions d’euros, “cosa que va representar un 258% respecte a l’adjudicació”.
El document denuncia “la utilització generalitzada” de les modificacions dels contractes per inflar el preu final. Aturar aquesta situació exigeix més “mesures i procediments de control”, i que només s’autoritzin modificacions de les licitacions i obres complementàries quan es detallin “amb claredat (...) les raons que les fonamenten”. La situació és més greu si es té en compte que la fiscalització d’ara ha destapat “les mateixes deficiències” que en actuacions anteriors.
I es tornaran a detectar una altra vegada, es dedueix de l’informe, si no es planifiquen les actuacions preparatòries dels contractes “d’una manera metòdicament organitzada”. Les obres civils de gran envergadura, afegeix el document, han de ser molt curoses amb la redacció dels projectes constructius, vitals per evitar problemes en el futur. És això el que s’ha fet a la Sagrera? Radicalment, no, asseguren quatre importants col·legis professionals de Catalunya que resumeixen així la licitació d’aquest projecte: “Un despropòsit, un disbarat, un nyap i una obra que ens pot hipotecar durant els propers cent anys”. Les corporacions professionals d’arquitectes, economistes, enginyers industrials i enginyers de camins, canals i ports han denunciat reiteradament que el sistema d’adjudicació d’obres públiques que l’Estat ha imposat a Catalunya “prioritza les qüestions econòmiques sobre les tècniques”. L’estació de l’AVE de la Sagrera n’és un bon exemple: es va adjudicar el contracte al projecte més barat, però amb la pitjor nota tècnica.