Airbnb s’equivoca a Barcelona
El mes de febrer passat la multinacional Airbnb va fer públic que tenia la solució per fer de Barcelona “una ciutat millor”. En realitat, va parlar d’una sèrie de mesures sense haver-les consensuades abans amb l’Ajuntament i les associacions de veïns de la ciutat. Com a conseqüència, va rebre un rebuig immediat de l’equip de govern municipal. Algun dels seus membres la van desqualificar amb molta contundència a les xarxes socials. “Presa de pèl” va ser el més suau que van dir.
Per què ha fet aquest pas en fals el gegant de San Francisco? Per la situació de perill en què l’oferta il·legal col·loca Barcelona, amb aquesta oferta emparada com a cooperadora necessària (sense la plataforma, no hi hauria l’oferta il·legal, i sense l’oferta il·legal, la plataforma no faria el mateix negoci). Es tracta d’una situació provocada per la pressió d’entitats i institucions de la ciutat contra el rol suposadament miraculós que s’atribueix la companyia. El moviment de la multinacional ha encès encara més els ànims dels actors del turisme a Barcelona, que veuen refermada la seva voluntat d’erradicar tots els pisos i modalitats turístiques il·legals, comercialitzats també per altres plataformes com Homeaway o Wimdu.
El negoci d’Airbnb està basat en dues pràctiques il·legals que funcionen sense la preceptiva llicència. D’una banda, l’amateur, que representava l’essència inicial del seu projecte i que lloga habitacions o l’habitatge habitual sencer. D’altra banda, la professional, nacional i internacional, que comercialitza massivament pisos turístics sense llicència. Aquests particulars que fan una activitat econòmica amateur suposen un escut de reputació en què s’amaga una autèntica indústria d’economia submergida a gran escala.
L’operació fallida de relacions públiques d’Airbnb constata la seva nul·la voluntat de lluitar contra els pisos turístics il·legals a Barcelona. La multinacional americana sap tots els efectes nocius que genera la seva intermediació: encariment de l’habitatge per a residents, greus afectacions a les comunitats de veïns, desnaturalització del comerç de barri i falta de compliment amb els impostos preceptius, entre altres qüestions. De fet, el seu model ha generat un creixement turístic molt estacional que ha alterat el creixement turístic lineal que tenia Barcelona.
Les premisses que fan servir aquestes plataformes per defensar la seva activitat col·laborativa queden desmuntades. D’una banda, no hi ha desconcentració de l’allotjament turístic i l’oferta està ubicada majoritàriament en zones turístiques. D’altra banda, no hi ha distribució de riquesa, ja que bona part de l’oferta correspon a amfitrions amb dos o més allotjaments. Finalment, tampoc no hi ha un enriquiment de l’experiència del turista, ja que la concentració d’habitatges dedicats a l’allotjament turístic en barris molt concrets expulsa els habitants autòctons, cosa que desnaturalitza la vida i el comerç d’aquell barri.
No estaria bé acabar sense parlar de les mesures que proposava Airbnb. Centrades en Ciutat Vella, les mesures etiqueten com a professionals als amfitrions amb més d’una propietat, sense expulsar cap establiment il·legal. Això és el que hi havia darrere d’un titular enganyós que donava a entendre que és una plataforma responsable i compromesa, quan en realitat és una activitat econòmica intensiva que afavoreix l’economia submergida a gran escala.
L’activitat econòmica intensiva d’aquestes plataformes ‘col·laboratives’ en realitat afavoreix l’economia submergida a gran escala