Una visió estrangera de l’art espanyol
El Prado reuneix les millors obres de la Hispanic Society
Archer Milton Huntington (18701955), hereu i fill únic del fundador de la companyia de ferrocarrils Central Pacific Railroad i de les drassanes de Newport, una de les fortunes més importants dels Estats Units, va viatjar amb només 12 anys a Europa amb la seva mare i va deixar anotat al seu dietari “m’agradaria viure en un museu”. Amb 22 anys va conèixer el museu del Prado i va quedar “enlluernat” per les obres de Velázquez. Va ser llavors quan va escriure: “M’agradaria conèixer Espanya tal com és i plasmar-la en un museu”. I el seu desig es va poder fer realitat el 1908, quan va obrir la Hispanic Society of America (HSA) a la part alta de Manhattan, on hi ha la col·lecció d’art hispà més important fora d’Espanya.
I ara la reforma de la seu d’aquest museu a Nova York ha permès portar al museu del Prado de Madrid una selecció de més de dues-centes obres, el millor d’una col·lecció que recull des d’una ceràmica campaniforme de dos mil anys abans de Crist fins a una àmplia selecció de teles de Sorolla dels anys vint. De tres olis de Velázquez –“Pocs museus del món en tenen, ni el Louvre”, apunta Mitchell A. Codding, director de l’HSA– fins a obres de Murillo, Zurbarán, el Greco i Goya, i artistes més propers com Sorolla, Zuloaga, Gutiérrez Solana, Rusiñol o Casas. Però també s’hi pot contemplar una Bíblia Sacra de París, del 1250; el Mapamundi de Giovanni Vespucci, del 1526, o una seda l’Alhambra, d’aproximadament l’any 1400.
Tesoros de la Hispanic Society of America. Visiones del mundo hispánico s’obre al públic dimarts vinent dia 4 d’abril i s’hi estarà fins al 10 de setembre en tres sales de l’edifici Jerónimos, destinades a exposicions temporals. La mostra, patrocinada per la Fundación BBVA (amb 625.000 euros), inclou 220 obres (74 pintures, 13 escultures, 42 peces de ceràmica, 21 d’arts decoratives, 19 de joieria i orfebreria i 7 tèxtils). També reu- neix 42 manuscrits i documents procedents de l’excepcional biblioteca que va reunir Huntington (acumula uns 250.000 manuscrits i 35.000 llibres rars, entre els quals 250 incunables). Miguel Falomir, el nou director del museu del Prado, va destacar tres virtuts d’aquesta col·lecció, al marge de la qualitat d’algunes de les obres: el col·leccionista va saber enten- dre la diversitat d’aportacions culturals a Espanya, incloent-hi el llegat musulmà; va integrar amb tota naturalitat l’art colonial i del segle XIX llatinoamericà; i va reconèixer la vàlua de la intel·lectualitat espanyola amb l’adquisició d’una sèrie de retrats de Sorolla i Zuloaga per crear una galeria iconogràfica on hi havia Unamuno, Machado, Pardo Bazán, Juan Ramon Jiménez, Azorín, Pérez Galdós, Menéndez y Pelayo, Blasco Ibáñez, Pío Baroja... També es va referir al caràcter únic d’aquesta exposició: “És com si s’haguessin ajuntat algunes de les millors peces del museu Arqueològic, del Prado, del museu d’Amèrica i de la Biblioteca Nacional”.
Per la seva banda, Mitchell Codding, director del museu HSA i comissari d’aquesta mostra, destaca el fet que algunes d’aquestes obres és la primera vegada que arriben a Espanya, com és el cas del retrat de Gaspar de Guzmán, comte-duc d’Olivares, de Velázquez, o surten de la seu de Nova York, com l’oli Carlos Luis de Ribera ,de Federico de Madrazo, i els reliquiaris de santa Marta i santa Maria Magdalena de Juan de Juani. L’exposició ha permès també restaurar i retrobar-se amb els colors originals d’obres tan importants com el retrat de La duquessa d’Alba, de Goya, i els altres dos olis de Velázquez: Retrat d’una nena i Camillo Astalli (El cardenal Pamphili).
Entre l’obra pictòrica exposada
S’exposa per primer cop a Espanya el retrat ‘Gaspar de Guzmán, conde-duque de Olivares’, de Velázquez
a la secció “España moderna” hi ha cinc artistes catalans: Santiago Rusiñol (amb l’oli Calvari a Sagunt a la caiguda de la tarda, del 1901), Ramon Casas (amb La santera, de 1915-16), Anglada Camarasa (amb Noies de Borriana (falleres), de 1910-11), Isidre Nonell (amb La Roser) i Miquel Viladrich Vilà (amb quatre pintures). D’aquest darrer, Huntington va arribar a comprar-ne 34 obres. Viladrich havia nascut a Torrelameu (la Noguera) el 1887, però el 1939 es va haver d’exiliar a Buenos Aires, on va morir el 1956, i potser per aquesta raó la seva obra és menys coneguda.
L’exposició es tanca amb un documental de 20 minuts que explica la trajectòria d’Archer Milton Huntington, aquest insòlit hispanista, col·leccionista i filantrop que va deixar els negocis per dedicar-se a crear un museu únic. La seva passió per la cultura ibèrica el va portar a traduir a l’anglès El Cantar del Mío Cid en tres volums (a la terrassa del museu de Nova York hi ha una estàtua del Cid, obra de la seva dona, l’escultora Anna Hyatt). Durant anys es va dedicar a recórrer antiquaris i galeristes a la recerca de peces d’art hispà, generalment en països estrangers amb la intenció de recuperar aquestes obres i no de treure-les d’Espanya. Va mantenir una estreta relació amb Sorolla a qui va encarregar la famosa sèrie sobre les regions d’Espanya per a la seu de la Hispanic Society of America.