Una utopia a la guerra de Síria
Zerocalcare publica ‘Kobane calling’, les seves vivències enmig de la revolució progressista kurda
Una utopia enmig de la guerra. Una revolució progressista, que iguala homes i dones musulmans i que creu que tots han de tenir casa enmig d’un conflicte que ha causat centenars de milers de morts i cinc milions de desplaçats. És la revolució del Rojava, el nord de Síria, la zona kurda, on els lluitadors i lluitadores –perquè part de la seva revolució és tenir cossos femenins de combatents– tenen assetjat l’EI a Al-Raqqa avalats pels EUA, mentre al territori que han alliberat duen a terme unes polítiques que han fascinat el popular dibuixant de còmics italià Zerocalcare, nom amb què es va rebatejar Michele Rech a partir d’un anunci contra la calç.
Zerocalcare, que va créixer vitalment i políticament en centres socials ocupats autogestionaris de Roma i que ha triomfat amb una obra generacional com La profecía del armadillo (Reservoir Books) –“Ha capturat un sentiment d’inadequació i d’expectatives traïdes”, assenyala–, torna ara amb Kobane calling (Reservoir books), una obra en la qual mostra els dos viatges que va realitzar a la zona en guerra, arribant a la Kobane mateixa, alliberada de l’EI pels kurds després d’un gran vessament de
A la zona kurda de Síria la dona ha viscut una revolució i aposta per no depredar la terra
sang. Un viatge que suposa a Zerocalcare anar primer al Kurdistan iraquià autònom, la capital del qual, Irbil, li sembla una còpia d’Occident, i després entrar en un Kurdistan sirià que el deixa perplex.
“Soc escèptic i penso sempre que quan ens expliquen les revolucions llunyanes ens les expliquen amb retòrica i fascinació per l’exotisme. Vaig anar a veure si era veritat o no aquella revolució”, explica. “I ho és amb totes les contradiccions que té la realitat en una guerra. Però tots els principis d’aquella revolució són veritat i veus l’esforç per aplicar-los en la vida quotidiana en la construcció d’una societat diferent. Algunes funcionen ja: totes les institucions són representatives de tots els diversos pobles que habiten a la regió i tenen sempre una part masculina i una de femenina, tot ho presideixen dos. Tots tenen dret a una casa, encara que no sigui la que ens imaginem nosaltres, esclar, però sí que hi ha l’intent de no deixar enrere ningú”, assenyala. I després, diu, hi ha la seva relació amb el petroli: “Vam veure centenars de pous tancats, els únics que funcionen són per als mitjans militars i per donar electricitat a les cases. Els altres estan tancats: no volen que la seva economia es basi a depredar la terra”.
És una revolució que, recorda, té les seves arrels en el moviment d’alliberament kurd que en els setanta tenia una visió de grup marxista de l’època. Amb els anys va canviar el seu paradigma i va tenir influències de l’ecologisme social i certes formes d’anarquisme. Un dels que més van contribuir a l’aspecte teòric va ser el líder kurd del PKK Abdullah Öcalan, que ha escrit molt des de la presó turca.
Zerocalcare diu que en el seu viatge al Kurdistan sirià va tenir “la sensació molt forta que era el centre del que està succeint al món per bé i per malament. Se sent molt la guerra, la veus, la sents. I alhora, si a un agricultor de 80 anys pobre que no sap escriure li preguntes per què fan aquesta revolució et diu per exemple que ‘perquè les dones han de ser lliures’. Si li preguntes per què segurament et diu que perquè ho ha dit Öcalan, però és així. Hi ha una transformació cultural gran. No veuen contradicció entre la seva fe i aquesta revolució. És l’EI el que traeix els valors”, conclou.