El Palau esclata: Gatti, Mehta, Lupu, Terfel i John Adams de compositor convidat
La temporada 2017-18 concentra els tenors del moment: Kaufmann, Flórez i Beczala
Mehta, Gatti, Gardiner, Christie, Savall, Herreweghe, Heras-Casado, Rattle, Sokolov, Lupu, Leonskaja, Buniatishvili, Mutter, Kavakos, Faust, Terfel, Kaufmann, Damrau, Jaroussky, Goerne, Beczala, Padmore, Flórez, Von Otter, Peretyatko... i John Adams de compositor convidat. El Palau segueix gastant amb els millors, i en altes dosis, fins a completar els 2,6 milions d’euros de pressupost artístic. Barcelona té molta sort. Cent tretze concerts ha lligat la direcció de la casa mentre la seva presidenta, Mariona Carulla, es preparava per declarar en el judici per l’espoli del Palau. Per declarar que no sabia res del que feia Fèlix Millet en la seva etapa com a vicepresidenta. “Volíem que el judici passés com més aviat millor. El Palau s’ha de continuar centrant en l’activitat artística i musical”, va dir ahir durant la presentació de la temporada 2017-18.
L’arribada de Simon Halsey com a director dels cors i assessor artístic del Palau ha suposat una glopada d’aire fresc per als cantaires i una injecció d’il·lusió per als programadors de la casa, que el pròxim curs llueixen en molts fronts i aposten per un repertori sorprenent, on Beethoven és –per fi– una raresa.
Joan Oller i Víctor Garcia de Gomar, director general i artístic respectivament, treuen pit, per exemple, en el capítol de grans orquestres. Si aquest curs s’ho havien jugat tot –i ben jugat–, a les Nou simfonies de Dudamel, ara contraataquen amb tota una London Symphony dirigida per John Eliot Gardiner (amb la 4a de Schumann i Les nuits d’été de Berlioz); amb la Filharmònica de Munic en mans de Pablo Heras-Casado i Javier Perianes de solista (han gravat el tercer concert per a piano de Bartók); amb tot un Giardino Armonico de Giovanni Antonini acompanyant Isabelle Faust (en els concerts per a violí de Mozart); amb Les Arts Florissants i William Christie (en La creació de Haydn); amb Zubin Mehta i el seu Maggio Musicale Fiorentino (que a part de La consagració de la primavera de Stravinsky faran escenes de Wagner amb l’Orfeó Català) o, també, amb Daniele Gatti i la Mahler Chamber, que tancaran la seva gira amb l’Orfeó i la 9a de Beethoven.
Cal afegir a això la col·laboració del Palau amb dos concerts de BCN Clàssics que es poden incloure en abonament: el de la Simfònica de
Bamberg i el de la Filharmònica de Berlín. Per cert, Simon Rattle, que ja es pot fer seu el Palau gràcies a la presència del seu col·lega Simon Halsey, es telonejarà a si mateix amb un concert a cappella, el primer de la seva carrera. Serà amb els cors de la casa, abans del seu comiat com a titular del ferrari berlinès.
Pel que fa a les veus, són definitivament el pal de paller del Palau. En l’àmbit coral i en l’operístic, amb permís del Liceu. “La veu és vehicu- lar en el nostre projecte”, va defensar Garcia de Gomar. Així, Jonas Kaufmann torna amb Diana Damrau per repassar el cançoner italià d’Hugo Wolf; ve el baríton Bryn Terfel, que no era a Barcelona des del 1991, amb dues escenes majúscules de l’òpera com són el Comiat de Wotan ila Mort de Boris . Ve la gran Anne Sophie von Otter, que cantarà acompanyada del forte-piano per Kristian Bezuindehout. Tornen Padmore, Beczala i Flórez, i irromp l’espectacular soprano Olga Peretyatko, amb àries d’òpera. Sense oblidar la presència de Matthias Goerne amb la Freiburger Barockorchester i Bach, o la de Philippe Jaroussky en un Orfeo ed Euridice al costat del Cor de Cambra del Palau.
Els cors comencen a estar a l’altura. Halsey va desgranar ahir, en un notable català, l’activitat que els espera, començant per l’estrena europea de Considering Matthew Shepard, de Craig Hella Johnson (una moderna revisió de la Passió ), o l’encàrrec de Rattle i Halsey a Jonathan Dove sobre la crisi dels refugiats (coproducció amb el Grec), així com les obres que cantaran de John Adams, compositor convidat en el seu 70è aniversari. Honor que compartirà amb Albert Guinovart.
I dir, en fi, que torna Radu Lupu, Savall dirigirà el seu primer Messies per Nadal, i el Palau emularà aquell cèlebre projecte dels anys seixanta en què Perlman, Zukerman, Du Pré, Mehta i Barenboim es van unir pel quintet de La Truita de Schubert: els virtuosos seran Isabelle i Boris Faust, Queyras, Durantel i Melnikov. Pourquoi pas!
Rattle es telonejarà a si mateix dirigint els cors de la casa a cappella abans d’actuar amb la Filharmònica de Berlín