Victòria heroica i per convicció
L’Espanyol remunta un penal injust al Betis en els dos últims minuts i continua creient en Europa
Feia molt que l’espanyolisme no somiava ni l’Espanyol creia en si mateix. Ahir a la nit tant l’afició com l’equip, un altre cop en perfecta comunió, van demostrar que –ara sí– tornen a creure. En les seves possibilitats i en els seus somnis. Només així es pot seguir dins d’un partit, a la gespa i a la grada, després de veure com un penal inexistent pot frustrar tota la il·lusió, i només així es poden marcar dos gols en dos minuts per acabar guanyant al 90. Això va ser el que va fer ahir un Espanyol en el qual José Antonio Reyes va posar la màgia i el gol de la victòria.
Ni Quique Sánchez Flores ni Víctor Sánchez del Amo no van sorprendre amb els seus onzes i van sortir amb tot. L’Espanyol, fins i tot amb els dos internacionals que van entrar en la convocatòria, Diego Reyes i Caicedo, titulars malgrat no haver tingut temps de preparar el partit amb la resta dels seus companys. Més que a les cares, les novetats en l’Espanyol van ser a les posicions. A l’anunciat retorn de David López a l’eix de la defensa s’hi va sumar un doble pivot inèdit al centre del camp, on Sánchez Flores va ubicar Víctor Sánchez amb Javi Fuego. Piatti va tornar després de la seva sanció i va jugar per la banda dreta, a cama canviada, mentre que Jurado ho va fer per l’esquerra.
Els locals van sortir a buscar el partit des del primer minut, amb una intensitat que va sorprendre un públic que encara no s’havia acabat d’acomodar a una altra tarda de col·lapse viari i absència de qualsevol cosa que s’assemblés a un dispositiu de mobilitat. Al primer minut l’Espanyol ja trepitjava l’àrea d’Adán i el Betis intentava replicar a la contra.
Sense David López dirigint el joc del seu equip, l’Espanyol va demostrar que també sap tocar-la. Víctor Sánchez es va multiplicar –fins al punt que el tècnic li va haver de parar el peus en més d’una ocasió– i va posar a circular la pilota amb una velocitat endimoniada. Fins i tot va ser ell qui va tenir la primera ocasió quan va assajar un tret exterior al minut 11 que Adán va enviar a cór- ner. L’Espanyol es va fer amo del partit i la va tocar a plaer, i va contenir bé les contres del Betis. Perquè, com de costum, va perdre moltes pilotes, però també en va recuperar moltes altres. Tot i això, li va faltar aquella última passada i l’encert d’un Caicedo que venia amb dubtes de la seva selecció i ahir no va tenir el seu dia. I li van faltar també les connexions amb un Gerard que va jugar massa allunyat de l’àrea. Així va ser com va marxar al descans sense haver aconseguit transformar aquell domini i aquella gosadia en ocasions clares.
Després de la represa va pagar el desgast del primer període i el Betis va començar a prendre posicions i a freqüentar l’àrea de Diego López. Sánchez Flores va decidir moure la banqueta fent un doble canvi per asseure Caicedo –que es va retirar entre xiulets– i Jurado i treure al terreny de joc José Antonio Reyes i Melendo a la recerca d’aquell toc de diferència que faltava al seu equip. I el sevillà, bèstia negra del Betis i l’home més odiat pels més de 3.000 bètics que es van congregar ahir a la nit a Cornellà, va començar a fer-se notar i va servir a Diego Reyes una pilota que bé hauria pogut acabar obrint el marcador ja al 68 si no hagués estat pels reflexos d’Adán.
El tècnic visitant també va decidir recórrer a una de les seves vaques sagrades, Joaquín, per mantenir-se al partit i per servir el que bé podria ser l’últim duel entre dues llegendes dels derbis sevillans.
Ni el partit ni cap dels dos equips no semblava donar més de si, i llavors va arribar l’acció que va marcar el partit: el penal que González González va voler veure a l’àrea de Diego López al minut 75. Una presumpta falta de Javi Fuego sobre Sanabria. I Rubén Castro, que no havia fet res en tot el partit, va enviar la pilota a les xarxes en el que va ser el primer penal en contra que rep l’Espanyol aquesta temporada.
La igualada semblava impossible i la remuntada una quimera. Però l’Espanyol no va deixar de creurehi i primer Javi Fuego va igualar al 88 quan es va trobar amb un refús d’Adán a xut de Gerard i ja al 90 va ser José Antonio Reyes qui hi va posar la màgia i es va inventar una rosca impossible per al porter bètic.
EL REVULSIU Sánchez Flores no va dubtar a recórrer a José Antonio Reyes, que va revolucionar el partit a la segona part LA NOVETAT El dia del retorn de David López a la defensa, Víctor Sánchez va formar un pivot inèdit amb Javi Fuego