La Vanguardia (Català)

“I els quatre Evangelis van volar per si sols fins a l’altar”

-

Tinc 62 anys. De Jerez de la Frontera (Cadis). Soc casat, dos fills. La història cal qüestionar-la. Tinc un torrent de sang jacobina, em considero molt d’esquerres. No tinc creences religioses, però sí que crec en l’energia, una cosa que encara no ens podem explicar però que és d’aquest món

De cap Evangeli ni text bíblic no en tenim un original.

Llavors, quan i com es van selecciona­r els quatre Evangelis canònics?

Segons la tradició, es va fer oficialmen­t al concili de Nicea (325) i es va ratificar en el de Laodicea (363).

Quin va ser el criteri?

Per elecció miraculosa.

...?

Se’n conserven quatre versions, si una és pintoresca; l’altra encara més: una explica que una nit es van col·locar sobre un altar els cent evangelis que existien. Els bisbes es van retirar a les seves estances i al matí tots el evangelis havien caigut menys els quatre que es convertiri­en en canònics. Els bisbes van concloure que l’Esperit Sant n’havia fet caure la resta per falsos.

...

Una altra versió diu que tots els bisbes es van reunir entorn de l’altar amb tots els evangelis i que l’Esperit Sant en forma de colom es va anar posant a l’espatlla de cada bisbe per xiuxiuejar-los els quatre veritables.

Entenc.

I una altra versió afirma que després que els

bisbes resessin molt, els quatre textos van volar per si sols fins a posar-se en un altar.

No continuï... Sempre eren quatre?

Sí, és molt simbòlic. Els evangelist­es són quatre, com els quatre elements. Lluc, d’origen grec, ve de llum; Mateu significa ciència; Joan: gresol, i Marc, pedra.

Una obra alquímica?

Efectivame­nt. Cada evangelist­a té un símbol associat. Mateu és representa­t per l’home, Marc pel lleó, Lluc pel toro i Joan per l’àguila.

Eren símbols pagans?

Sí, que es van repetint durant segles, per exemple a la Gran Esfinx, amb cap humà, la part davantera de lleó, la del darrera de toro i ales d’àguila. La representa­ció dels quatre elements la trobem arreu del món, des de la Xina fins al Japó, Sud-amèrica...

I la història de la Verge?

Hi ha relats de verges que donen a llum grans personatge­s per mediació divina en totes les cultures antigues del món.

Orient i Occident?

Sí, era una manera d’indicar que els nascuts de verges manaven per ordre divina. Ho veiem al Tibet amb Buda, a Mongòlia amb Genguis Kan, a la Xina amb els emperadors Chin-Nung i Siuen-Wu-tu, al Japó amb Sotokaïs,

a Grècia amb Apol·loni, a Egipte amb Horus, a Pèrsia amb Zoroastre i Mitra...

Entenc.

L’Església catòlica pretén que hi hagi una línia directa entre els apòstols i ella. La realitat és que al principi hi havia tantes interpreta­cions del cristianis­me com comunitats cristianes, i la majoria no creien en la virginitat de Maria ni que Jesucrist fos Déu.

Cada Evangeli explica la vida de Jesús a la seva manera?

Sí, i triomfa la interpreta­ció romana de sant Pere. Els concilis ecumènics eren convocats per l’emperador. Constantí, emperador per gràcia divina, en el concili de Nicea (325) va ordenar que l’Església fos trinitària. Van acudir entre 220 i 318 bisbes, els quals van firmar el dogma de la Santíssima Trinitat.

I si no el firmaven?

Desterrats a les Gàl·lies. Els bisbes i cristians unitaris, que creien que Jesucrist era el fill de Déu però que no era Déu (la gran majoria, firmessin o no), van esdevenir heretges i van ser perseguits. Molts es van refugiar a la frontera de l’imperi, a Pèrsia, Síria, Egipte, el nord d’Àfrica i fins i tot a Hispània.

Per què va optar pel concepte de trinitat, l’emperador?

Això continua en discussió, però la trinitat de déus estava molt estesa en el paganisme. En tot cas, gràcies al dogma de la Santíssima Trinitat es va poder establir una diferència clara entre l’església oficial, fidel a l’emperador, i tota la resta.

D’on va néixer l’islam, explica vostè...

L’islam apareix a Damasc, neix dels cristians unitaris, dels heretges, i s’expandeix per tota la perifèria de l’imperi. Anys després també es va refundar, perquè al principi n’hi havia tants, d’alcorans, com d’evangelis.

I el judaisme?

La primitiva història del poble hebreu no pot ser confirmada per cap font fora de l’Antic Testament. Primer es van unir les dotze tribus i després van crear la seva llegenda.

Llegenda?

Els historiado­rs egipcis eren extremadam­ent minuciosos, i enlloc no apareixen les plagues, ni que el faraó persegueix­i ningú, ni que s’ofegués amb el seu exèrcit al mar Roig.

No hi ha troballes arqueològi­ques?

El Govern hebreu i les institucio­ns catòliques han remogut la sorra del Sinaí i de Canaan sense trobar absolutame­nt res de la peregrinac­ió del poble d’Israel, i han perforat Jerusalem millor que un exèrcit de talps sense trobar cap rastre de Jesucrist ni dels antics reis jueus.

Qüestió de fe.

Al meu parer, l’ésser humà s’estima més la mentida que el dubte, la falsedat que el buit. Tothom tenim un Déu que ens encotilla i un dimoni a qui vendre l’ànima, es tracta de temptacion­s subtils: un favor que es deurà sempre, un premi que compromet...

IMA SANCHÍS

 ?? KIM MANRESA ??
KIM MANRESA

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain