UNA LLEGENDA PER AL CINEMA

La vida de Víktor But està plena de misteri. En una entrevista a Izvéstia, ell mateix va dir que va néixer a Asgabad (avui el Turkmenistan). Tot i això, la intel·ligència sud-africana l’identifica en un informe del 2003 com a ucraïnès. La veritat es dilueix, ja que en la seva carrera va fer servir desenes de passaports i pseudònims. En la dècada del 1980, va estudiar a l’Escola Militar Suvórov de Kazan i després a l’Institut Militar del Ministeri de Defensa de l’URSS. Ell va assegurar que va ser oficial de la força aèria, on va treballar com a traductor i encarregat de comunicacions. Entre el 1989 i el 1991 va fer diversos viatges a països africans. Segons la intel·ligència del Regne Unit i Sud-àfrica, llavors ja treballava per a la KGB. But sempre ha negat vincles amb l’espionatge soviètic. Després del final de l’URSS viu a Sud-àfrica i a la Unió dels Emirats Àrabs. Es creu que els primers negocis d’armes els tanca a l’Afganistan en els primers noranta. La seva història es fa encara menys real en inspirar diverses pel·lícules. El personatge que interpreta Nicolas Cage en l’exitosa El senyor de la guerra (Andrew Niccol, 2005) està basat en la seva llegenda. També es pot veure la seva ombra a Kandagar (2010), del director rus Andrei Kavun. És una història basada en uns fets reals esdevinguts el 1995 i 1996, quan els talibans van interceptar un avió Il-76 que treballava per a But i van segrestar la tripulació durant més d’un any.