La tigressa adormida
La tigressa de Cremona fa prop de quaranta anys que no actua en públic, com si estigués adormida, però cada any treu un disc nou des del seu estudi a Suïssa. Al novembre va sortir l’àlbum Le migliori amb dotze temes inèdits que Mina interpreta juntament amb una altra glòria de la cançó italiana, Adriano Celentano. L’apel·latiu de fera amb què se la coneix no lliga gaire amb la figura d’alta planta, cara pàl·lida, nas de ganxo, celles depilades i cabell ros tenyit. En tot cas sí que va trencar motlles durant els anys en què va irrompre als escenaris, amb minifaldilla o pantalons de cuir ajustats i amb la personalitat d’una veu que al seu país és tan característica com la Fiat o els espaguetis.
Nascuda el 1940 ocasionalment a Busto Arsizio (Varese, Itàlia), Anna Maria Mazzini va créixer a Cremona d’on eren naturals els seus pares Giacomo i Regina. Poc després va néixer el seu germà Alfredo que també es va dedicar a la cançó fins que va morir en un accident de cotxe el 1965. Mina va ser una bona nedadora de jove. L’àvia Amelia, cantant lírica professional, va insistir que rebés lliçons de piano. Aviat va deixar l’escola de monges per inclinar-se per la música. El 1958, amb 18 anys, en una festa a la costa de la Toscana va agafar el micròfon de l’orquestra per cantar espontàniament, malgrat el seu aspecte tímid i fràgil. Primer vas ser cantant del grup Happy Boys. Al primer disc va utilitzar el pseudònim de Baby Gate, però aviat va adoptar el nom artístic de Mina. L’altar dels festivals de Sanremo va erigir-se en una cita obligada en més d’una ocasió. Entre els seus temes cèlebres destaca Parole, parole i Il cielo en una stanza de Gino Paoli. Ha conreat amb èxit comercial estils diversos: pop, jazz, tango… i les seves versions són eclèctiques, des de temes de The Beatles als que cantava Frank Sinatra, i des de cançons de Miguel Bosé a títols de Joan Manuel Serrat tan dispars com Romance de Curro ‘el Palmo’ o La tieta.
Durant la seva carrera Mina ha intervingut en diverses pel·lícules, tot i que va declinar les ofertes de prestigiosos directors com Federico Fellini i Francis Ford Coppola. En canvi va ser una cantant habitual dels programes de televisió.
Ha gravat discos en tots els idiomes i ha venut milions de còpies. El seu fill Massimiliano, el seu actual productor musical, és fruit de la relació de l’artista amb l’actor Corrado Pani el 1963, que estava casat amb una altra dona. El 1970, Mina es va casar amb el periodista Virgilio Crocco, amb qui va tenir la seva filla Benedetta. L’èxit i les expectatives de la cantant van provocar crítiques severes de firmes esmolades com Indro Montanelli i Oriana Fallaci.
Potser per això, i per una infecció pulmonar, el 1978, després d’una gira per Itàlia, es va retirar dels escenaris i va aparèixer per última vegada en un programa de televisió. El 2001 se la va poder veure en un enregistrament per internet. A finals dels setanta es va retrobar amb un vell amic, el cardiocirurgià Eugenio Quaini. Ella va obtenir la ciutadania suïssa el 1989 i la parella va anar a viure a Lugano. Es van casar el 2006. Mina escriu un consultori a Vanity Fair i té una columna setmanal a La Stampa. Sempre ha jugat amb la seva imatge.
Ningú no sap quin aspecte té als 77 anys però les cobertes dels seus discos constitueixen una variada mostra de disseny. Ha aparegut amb barba, a l’estil Botero, amb cos de culturista, de Gioconda…
El fet de desaparèixer dels ulls públics com va fer Greta Garbo ha contribuït a la llegenda d’una veu que van aplaudir il·lustres nordamericans com Louis Armstrong, Elvis Presley, Sarah Vaughan o Ella Fitzgerald.