Assetja com si res
Un grup de membres de Noves Generacions, les joventuts del PP, s’apropen a la seu de la CUP a Barcelona. Porten banderes d’Espanya i vesteixen polos de color blau de marca. Quan arriben a la porta del grup anticapitalista, criden consignes en defensa de la unitat d’Espanya i en contra del referèndum sobre la independència de Catalunya. “Viva España”, “el nostre país no es trenca”, “no al referèndum il·legal”. Tiren papers a la porta del local i pinten banderes roig-i-grogues a la paret. Als joves els acompanya algun diputat popular al Parlament, que observa l’escena amb cert orgull. Càrrecs electes que beneeixen l’assetjament d’un grup polític rival. Però és que l’objectiu s’ho mereix. Lluiten per un propòsit noble, ells tenen més altura moral que els antisistema, pensen convençuts.
Els joves intenten accedir a la seu, però una parella de Mossos d’Esquadra els impedeix el pas. Després d’aquest acte de protesta de caires revolucionaris, els nois dinen a casa dels seus pares i fan els deures de l’institut o la universitat.
Però al cap d’unes hores arriba la sorpresa: la resta de partits polítics, fins i tot els contraris a la independència, censuren el seu comportament. Com pot ser? L’ensurt, per sort, dura poc. Més enllà de la reprovació, no passa res greu. El PP continua sent soci prioritari de la majoria de govern. Poc importa que el seu portaveu parlamentari donés suport a l’assetjament d’un grup polític rival.
Res del que hem descrit fins aquí és real. Com és sabut, va ser la CUP la que va pressionar el PP. Però, què hauria passat si hagués passat el contrari? Què haurien dit els anticapitalistes? I l’opinió pública?