El PSOE fixa les primàries amb vent a favor per a Susana Díaz
Pedro Sánchez no assisteix al comitè federal, on s’evidencia la seva situació de minoria
Sis mesos després d’haver forçat la dimissió de Pedro Sánchez, al comitè federal del PSOE regeix una majoria encara més àmplia contrària al deposat líder socialista. I és que, a més de la superioritat de suports que ostenta Susana Díaz a l’esmentat òrgan, molts dels quals l’1 d’octubre passat encara donaven suport a Pedro Sánchez, engrosseixen ara les files de Patxi López.
Per tant, els fidels a Sánchez van evidenciar ahir la seva minoria absoluta en el comitè federal per qüestionar les regles del joc i els calendaris dissenyats per la gestora per a les primàries que elegiran el nou líder el PSOE el pròxim 21 de maig. No és estrany, així, que tot l’ordre del dia –que incloïa la gestió de Ferraz, les bases del procés o la ponència marc– quedés ratificat en menys de dues hores i sense gairebé contestació interna.
Només sis delegats afins a Sánchez hi van votar en contra, davant 192 vots a favor, segons el recompte de Ferraz. La cita, pilotada per José Blanco com a president del comitè federal, era “pur tràmit”, almenys per als fidels a Díaz. Cap d’ells no va sol·licitar la paraula, encara que quatre afins a Sánchez van fer sentir la seva veu –el sevillà Alfonso Gómez de Celis, els valencians José Luis Ábalos i Andrés Perelló, i el secretari provincial de Valladolid, Javier Izquierdo–, per indagar en “les trampes” que estan segurs que la gestora i els fidels a Díaz els tenen parades –al cens i la recollida d’avals–, i per això van plantejar diverses “escaramusses”.
Però sense cap èxit, d’acord amb el resultat. Ábalos va criticar, en tot cas, que es va esvair la “coartada” de la gestora per ajornar durant sis mesos la convocatòria de les primàries, ja que el “debat d’idees” amb què es va justificar el seu ajornament va quedar plasmat en una ponència que només van rebre ahir, sense capacitat per estudiar-la o esmenarla. El portaveu de la gestora, Mario Jiménez, li va replicar que sempre s’ha fet així, però que tenen temps per presentar totes les esmenes que vulguin abans que la ponència arribi, per a ser ratificada, al congrés del 17 i 18 de juny.
Javier Izquierdo, un altre fidel de Sánchez, va reclamar saber el cos electoral que podrà votar en les primàries, ja que encara que el cens es tanca ara no es coneixerà amb exactitud fins al 28 d’abril. Com es pot saber llavors el nombre d’avals que cal reunir des del 20 d’abril fins al 4 de maig, perquè un candidat superi el llistó mínim del 5% del cens? Mario Jiménez els va advertir que en cap cas no disposaran del cens –“Només es fa servir per a la verificació, no per a la recollida d’avals”–, però els va avançar la xifra “molt provisional” de 177.902 afiliats al corrent del pagament de la seva quota. Aquesta xifra es veurà incrementada quan es completi amb les últimes afiliacions i els militants de Joventuts. Les crítiques dels fidels de Sánchez, segons els defensors de Díaz, només demostren el seu “nerviosisme”. “S’han quedat en l’escuma”, va retreure un altre adversari de Sánchez.
Els temes que van plantejar, en tot cas, van decaure sense que els defensors de Díaz hi plantessin cara. Almenys en públic. “Jo, per contestar-te el que penso, m’estimo més no contestar-te”, va replicar la susanista Verónica Pérez a un dels portaveus de Sánchez, fora de Ferraz. Els fidels a Díaz van menysprear aquestes reclamacions com “una queixa gairebé imperceptible”. Sí que va tenir èxit el veterà Rodolfo Ares, ara mà dreta de Patxi López, quan va proposar que hi pugui haver més d’un debat entre els tres candidats. I la favorita, Susana Díaz, va ser la primera a sortir disparada del comitè federal –perquè perdia l’avió i perquè ja es veu impulsada per una onada–, amb rumb cap als seus primers actes de campanya a les Canàries. “Estic contenta, soc feliç: cada dia que passa noto més la il·lusió de la gent per tornar a viure nits electorals de triomf”, va dir. I és que, segons la seva opinió, falta molt poc perquè el PSOE torni a ser el que sempre ha estat: “L’alternativa de govern al PP”. I va posar la directa; mentre s’acomiadava va assegurar que es “comprometrà al màxim” per obtenir el major nombre d’avals i, després, el major nombre de vots en les primàries. Amb un reclam: “Espanya ens espera!”.
Algun dels seus defensors va voler plantejar ja un envit abans d’entrar a Ferraz –que cal entendre en clau territorial–, com el que va llançar el president de Castella-la Manxa. Emiliano García-Page va advertir així que abandonarà el seu càrrec al final de la legislatura en cas que Pedro Sánchez guanyi les primàries. Va condicionar d’aquesta manera el seu futur polític, i va assegurar que també el d’altres presidents, al resultat de les primàries. I és que aquesta guerra ja és a tot o res.
Els afins a Sánchez amb prou feines sumen sis vots contra el calendari i la ponència marc
“Per contestar-te el que penso, m’estimo més no contestar-te”, diu una susanista a un pedrista El president de Castella-la Manxa adverteix que se n’anirà si guanya Sánchez