Josep Maria Descarrega
PROFESSOR A L’INSTITUT JOAN BOSCÀ
Una jove de Sierra Leone que va quedar òrfena per l’ebola pot anar a la universitat gràcies a l’ajuda dels alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Joan Boscà de Barcelona per iniciativa del professor Josep Maria Descarrega.
Abi Ngegba és un miracle amarg. Al costat del seu germà Lanphia i la seva germana Haja, va sobreviure pels pèls a l’ebola. Durant l’epidèmia que va colpejar l’Àfrica Occidental del 2014 al 2016, va estar tan feble que es recorda de quatre grapes, envoltada de vòmits i sang, al terra d’un centre sanitari de Moyamba, Sierra Leone. “Vaig pensar que tot s’havia acabat”. Però va sobreviure. Ho va fer amb cicatrius: el seu pare i els seus dos germans grans van sucumbir al virus. Com que la seva mare havia mort abans d’una altra malaltia, els germans es van quedar sols. L’Abi també és un miracle diferent. Filla d’un director d’escola obsessionat amb l’educació dels seus fills, l’Abi es curava del trauma de l’ebola amb poemes. Cada nit, escrivia versos per fer més suportable el dolor. “Quan estic sola, les paraules ajuden de vegades”.
Però avui l’Abi és, sobretot, un miracle dolç. Després de conèixer la seva història a les pàgines de La
Vanguardia, alumnes de 3r d’ESO de l’Institut Joan Boscà de Barcelona es van mobilitzar per ajudarla: l’any passat van organitzar una festa solidària per pagar els estudis universitaris de l’Abi. Amb els gairebé 2.500 euros recollits, van cobrir les taxes del primer any de la carrera d’Administració i Finances a la Universitat de Sierra Leone, el lloguer d’una habitació i la manutenció de l’alumna a la capital. La casualitat va voler que l’Abi celebrés el seu vintè aniversari dimarts passat, tot just unes hores abans que es complís un any del final oficial de la pitjor epidèmia d’ebola de la història, que va deixar 11.323 morts i tres països –només 15 d’aquelles morts es van produir fora de Guinea, Libèria i Sierra Leoclar ne– amb una economia i una xarxa sanitària devastades. Ara l’Abi, com tota la regió, busca girar full.
Almenys ella ho està aconseguint. A l’altra banda del telèfon, la jove encomana la seva felicitat. “Només desitjo poder anar algun dia a agrair-los el que han fet per mi; quan vaig perdre els meus pares vaig pensar que no podria estudiar mai, però ara podré complir el meu somni i el que el meu pare hauria volgut per a mi”. Els alumnes mantenen el contacte amb la seva companya de Sierra Leone amb connexions de Skype a l’escola o missatges de WhatsApp. I no l’abandonaran. El proper mes de juny, el nou curs de 3r d’ESO organitzarà una nova festa solidària –venda de pastissos, de loteria, actes per a familiars...– per aconseguir els diners del pròxim curs de l’Abi. El professor de Geografia Humana i motivador de la iniciativa, Josep Maria Descarrega, resumeix aquest compromís sostingut sense ornaments. “Els meus alumnes no li fallaran”. Cada any, el nou curs dels alumnes de 14-15 anys es farà responsable que no es talli l’ajuda. “Des del principi vam tenir que l’ajuda havia de ser fins al final dels seus estudis, i la motivació dels alumnes és màxima. Fins i tot alguns dels que ja han passat de curs continuen hi implicats”.
En realitat, és una ajuda mútua. A l’Anna Fenech i l’Albert Roig, tots dos de 14 anys, involucrar-se en el projecte solidari els ha deixat marca. “La seva història és molt trista, però també és una història de lluita –explica l’Anna–, l’Abi és una noia molt forta, que ha superat moltes dificultats; és un model a seguir”. Gràcies a les converses per xarxes socials o les explicacions de Descarrega, els alumnes aprenen la manera de viure i estudiar en un país pobre com Sierra Leone. A l’Albert li ha obert els ulls. “Aprenem a ajudar els altres i també que no tots ho tenen tan fàcil com nosaltres”.
A Freetown, l’Abi està contenta perquè, assegura, el país està girant full. Comença a sentir-se’n una més i ja gairebé no sent l’estigma de ser una supervivent de l’ebola. Allò què més li agrada de la universitat és estudiar perquè, diu, mentre aprèn s’oblida dels problemes. El seu objectiu és continuar el llegat del seu pare. “Vull ajudar els nens de Sierra Leone, donar-los una bona educació. El meu pare deia que, si teníem èxit, havíem de recordarnos dels altres”.
Un any després del final oficial de la pitjor epidèmia de la història, el dubte és saber si la regió pot respirar tranquil·la. Per l’egípcia Alanna Shaikh, experta en desenvolupament de les Nacions Unides, la resposta és que no. En un article del desembre advertia que l’ebola tornarà el 2017 perquè la xarxa sanitària a la regió no ha millorat i la destrucció de l’hàbitat de la fauna salvatge —granotes i ratpenats són portadors potencials del virus— provoca més contactes entre humans i animals. “No l’hem vençut. No vam aprendre prou, o no vam canviar prou coses, per prevenir una altra pandèmia. Amb poques excepcions, som tan vulnerables a l’ebola com ho érem el 2014”.
Luis Encinas, expert en ebola que va viatjar cinc vegades a la regió per lluitar contra l’epidèmia amb Metges Sense Fronteres, assenyala que, per estadística, sorgeixen casos d’ebola cada dos anys a l’Àfrica, però per ell la diferència serà la reacció; la clau és que els sistemes de detecció de casos i d’aïllament estiguin preparats. “Per això –explica– es necessiten tres coses: material apropiat, recursos humans disponibles i coneixement, que es refresqui al personal mèdic el procediment d’actuació davant una nova emergència”.
Hi ha una altra diferència. La vacuna contra l’ebola rVSV-ZEBOV, amb un 100% d’efectivitat segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), obtindrà la llicència a finals del 2017.
Ajudar l’Abi Ngegba és un gran aprenentatge per als estudiants de 3r d’ESO del Joan Boscà L’Abi estudia la carrera d’Administració i Finances a la Universitat de Sierra Leone