L’heroi de la remuntada
L’exsevillista s’ha convertit en una peça clau per a l’Espanyol
El golàs per l’escaire en l’últim minut de José Antonio Reyes, que li va valer a l’Espanyol la victòria contra un Betis que s’havia avançat al marcador, porta a col·lació el gran valor de la seva experiència.
El vam fitxar perquè fes coses així, té molta qualitat”. Abans d’abandonar Cornellà, de matinada, Quique Sánchez Flores encara elogiava l’actuació de José Antonio Reyes. Amb quaranta minuts i la motivació de sortir al camp entre els xiulets dels més de 3.000 bètics que es van aplegar a les grades de Cornellà en una prolongació del derbi sevillà en va tenir prou divendres per revolucionar un partit que el seu equip tenia perdut quan faltaven dos minuts de joc.
Perquè Reyes no només va sortir per convertir-se en el referent que li faltava a l’Espanyol en els seus intents contra el Betis, sinó que ja va servir les ocasions de perill per als blanc-i-blaus. En la primera falta que va posar a l’àrea, Diego Reyes va rematar de cap a la base del pal esquerre d’Adán, que va aturar en una de les millors accions del partit. Amb la segona ja no va poder: el sevillà l’hi va col·locar a Gerard, però el rebuig del porter visitant va caure als peus de Javi Fuego, que no va deixar escapar l’empat.
Era el minut 88 i encara faltava el més difícil: remuntar el resultat en contra. D’això se’n va encarregar el mateix Reyes. Va rebre d’Álvaro Vázquez a l’àrea, va eliminar el seu marcador i va rematar al pal curt per marcar un d’aquells gols que perduraran en la memòria de l’espanyolisme, del beticisme i fins i tot del sevillisme, a qui el jugador no va dubtar a dedicar l’acció.
“Quan l’he vista entrar no m’ho creia ni jo. I sí, per què ho he de negar, el primer que he pensat és en l’afició del Sevilla”, reconeixia a la zona mixta de Cornellà. El seu gol i el seu retrobament al camp amb Joaquín, de fet, es van convertir aquella mateixa nit en els temes més comentats a Sevilla a través de les xarxes socials.
Seguint l’imaginari sevillà, Reyes es resisteix a ser el Curro Romero de la pilota. No vol ser valorat per quatre passades –però quines quatre– en actuacions insulses. I, per descomptat, anar-se’n a la Xina o als Emirats tampoc no fa per a ell, per més rumors que aflorin. “L’edat es pot notar a l’hora de córrer, però si tens qualitat no es perd mai i avui ha sortit tot bé”, deia després del partit. Sense estalviar-se un retret camuflat a Sánchez Flores: “Amb Quique m’hi avinc i des que vaig estar amb ell al Benfica tenim una entesa especial. Aquí no he jugat tot el que esperava, però què hi farem”.
“Es diu de tot, que si me’n vaig a la Xina, als Estats Units, a Dubai... però la veritat és que no hi ha res. Pertanyo a l’Espanyol, estic al 100% al servei d’aquest club i espero continuar aquí”, insisteix. Fins al punt que Reyes fins i tot veu un futur europeu amb la samarreta de l’Espanyol. “Aquest equip tenia un partit perdut el minut 87 i no es va donar per vençut, ha demostrat l’actitud que serà la d’aquesta recta final de Lliga. Si al final som a prop d’Europa provarem d’atrapar-la. Ho teniu clar, oi?”.