El perill a les seves mans
El jutge de menors Emilio Calatayud adverteix del perill de no vigilar l’ús del telèfon dels fills
El jutge Calatayud adverteix del risc de no vigilar l’ús que donen els fills al mòbil.
Demà juga el Granada contra el Barça (avui per al lector) i jo ja sé que s’hauran disparat les apostes i hi haurà més joves en camí de convertir-se en ludòpates”, va advertir preocupat el mediàtic jutge de menors de Granada, Emilio Calatayud, famós per firmar sentències basades en la reparació del delicte. “El mòbil és una droga que els pares donen tranquil·lament als fills sense adonar-se que és una arma perillosa no només pel seu poder d’addicció sinó com a mitjà per cometre un munt de delictes”, va dir en la conferència que va impartir ahir al CCCB de Barcelona. Assetjament, injúries, amenaces, intercanvi de contingut sexual... “Deixem sols els adolescents”.
Explica alguns casos del seu jutjat. Dues noies amb intent de suïcidi perquè els seus pares els van retirar el mòbil o el dels nois que peguen els seus pares per limitar-los-en l’accés. Calatayud es va lamentar de l’actitud condescendent dels pares i el mal entès respecte a la intimitat del menor. “Contrasenya? Doncs esclar que cal tenir-la”.
Ha vist hores de fotos i vídeos en xarxes socials. La masturbació d’una nena de 12 anys enviada a un col·lega com a prova d’amor i ell la va penjar; el xantatge d’un noi de 16 a una nena de 12 que va obligar a ficar-se al llit en dues ocasions amb penetració o penjava una foto comprometedora, i la va penjar; la falsa violació d’una noia que va provocar l’assetjament a les xarxes als presumptes adolescents violadors durant un any, fins que es va celebrar el judici i es va veure que no havia estat així. El jutge la va denunciar. “Un metge em va consultar en una ocasió si atemptava contra la intimitat del seu pacient de 16 anys, amb una malaltia venèria, que informés els seus pares sobre el seu estat”. El jutge li va recomanar que parlés també amb els progenitors de la xicota, de 14.
Va criticar durament les escoles. “No saben llegir però aproven per llei”. El jutge és famós per les seves sentències en les quals obliga els nois a estudiar o formar-se en alguna professió. “El pres que es porta malament no se l’expulsa de la presó –va indicar Calatayud–. Per què les escoles no incorporen als centres educadors socials, psicòlegs i altres professionals que ajudin els alumnes desencaminats?”.
També va ser crítica amb l’escola Montserrat Juvanteny, presidenta de l’entitat que va organitzar la trobada al CCCB. “De l’escola no haurien d’anar-se’n ni l’agressor ni la víctima en els casos d’assetjament escolar”, va manifestar. Segons la seva opinió, es fa abandó del problema per no saber com gestionar-lo amb els alumnes i amb les famílies. Però a l’estudiant danyat, si se’n va, li donem el missatge que és el culpable o que no es pot lluitar contra algunes situacions. Si el que se’n va és l’agressor, deixem d’atendre les seves necessitats i traslladem el problema a un altre centre”. Juvanteny presideix la Fundació Concepció Juvanteny, amb 30 anys en la cura de nens en risc d’exclusió social. Promou, entre d’altres, el projecte Secret entre els menors tutelats per l’Administració, que facilita que nens i joves vencin la por i expliquin en grups els abusos sexuals patits. Aquesta entitat era l’encarregada de supervisar els nens víctimes d’abús del
La fundació de Juvanteny promou que els nens tutelats vencin la por de parlar dels abusos sexuals
pederasta de Castelldans, tutelats per la Generalitat, un cas recollit per Carles Porta al llibre Li deien pare.
“L’abús és una agressió a l’ànima que no es pot perdonar”, afirma Juvanteny. “S’ha d’exigir a l’adult que demani disculpes i aquestes són molt reparadores per a la víctima per més temps que hagi passat”, continua, “però no es pot exigir l’oblit”. Així mateix, considera que un nen només pot denunciar “quan està preparat”, per la qual cosa reclama que el delicte no prescrigui.