El polvorí murcià que amenaça la dreta
La sospita de corrupció ha tornat a sumir Múrcia, com el 1993, en una gran crisi política que amenaça el seu president regional
El col·lapse. Aquest és el nom que a Múrcia alguns trien per referirse a la situació que pot patir el turisme al mar Menor. Un ecosistema únic a Europa, amb la Manga com a referència, que presenta unes aigües amb un greu deteriorament pels nitrats i la salinització del llac a causa dels cabals provinents dels cultius agrícoles, l’altra gran indústria de la regió. Ja es detecten baixes per Setmana Santa i la temporada d’estiu fa patir.
Hi ha un altre col·lapse que també neguiteja. Però aquesta vegada institucional, polític, generat per la negativa del president regional, el popular Pedro Antonio Sánchez, a dimitir, malgrat les greus imputacions per presumpta corrupció en el cas Auditori i les sospites pel cas Púnica. El PP, després de 22 anys al poder, podria perdre Múrcia si el PSOE concreta aquesta setmana la seva moció de censura amb el suport de Ciutadans i Podem. Seria una nefasta notícia per al partit que lidera Mariano Rajoy. Múrcia és avui un polvorí polític.
Hi ha estudis que parlen de 15.000 pous il·legals d’aigua que arriba en males condicions al mar Menor. Aigua no controlada, aigua no depurada. Pous excavats amb la complicitat d’autoritats locals per sostenir un model econòmic d’èxit i que ho impregna tot, la terra, l’economia, la vida i també la política. L’aigua del transvasament del Tajo al Segura, que ha convertit Múrcia en un verger, ja no és suficient. A la regió hi ha tres mars: el mar Mediterrani, el mar Menor i un mar de plàstic d’hivernacles que inunda tot el territori, especialment la comarca del camp de Cartagena. Turisme i agricultura (exportació): gairebé el 40% del PIB murcià.
El model econòmic s’ha consolidat les últimes dues dècades. Múrcia és una regió orgullosa, que deleja el corredor mediterrani per consolidar la seva exportació i percep ara certs riscos, en l’economia i en la política, en l’estabilitat política. I el partit que s’ha identificat amb aquest model, que l’ha desenvolupat, que ha superat la crisi del totxo gràcies al turisme i l’agricultura és el PP.
Si avança la moció de censura, el PP perdria la seva única autonomia mediterrània, després de les derrotes a València i les Balears. El PP és a Múrcia un partit sistèmic. És present a tot l’entramat social: grups de pressió agrícoles, empreses exportadores, patronal del turisme, universitats i estreta complicitat amb l’Església local. Des que el 1995 es va derrotar el PSOE, el partit va saber donar resposta a les enormes inquietuds sorgides per la reconversió de les drassanes de Bazán (amb greus disturbis a Cartagena on es va arribar a cremar l’Assemblea, el 1992) i la transformació de la indústria clàssica. Turisme i agricultura, i la indústria transformadora associada a l’agricultura, van prendre força. La fórmula funciona.
Però el col·lapse que amenaça el turisme del mar Menor també pot arribar a la política, i en especial al govern regional. De fet, fa gairebé dos mesos que Múrcia està paralitzada en el front institucional d’ençà que es va anunciar la imputació de Pedro Antonio Sánchez pels presumptes delictes de prevaricació continuada, frau contra l’administració pública, falsedat en document oficial i malversació de cabals públics pel cas Auditori. I cal afegir-hi la divulgació dels enregistraments del cas Púnica, que generen una forta erosió política del líder popular. Són moltes les veus, també en el seu partit, que demanen el seu cap.
Seria la segona gran crisi política a Múrcia des del naixement de la democràcia. Un nou col·lapse. Hi va haver un altre episodi semblant, el 1993, però aquest cop amb un president so-
cialista, Carlos Collado. Els seus propis companys l’acusaven de presumpta prevaricació i malversació de fons en la compra dels terrenys de Casa Grande per cedir-los a la multinacional General Electric. I se l’acusava també de favoritisme en desenes de càrrecs de l’Administració. Va dimitir, enmig d’una greu crisi econòmica per la reconversió de les drassanes, i el va substituir María Antonia Martínez García.
El 1995 es va iniciar l’hegemonia popular i el llarg declivi del PSOE de la regió. Amb el lideratge de Ramón Luís Valcárcel, el PP s’instal·lava a totes les institucions i principals ajuntaments. I aconseguia majories absolutes en cadascuna de les convocatòries autonòmiques i municipals, mentre l’economia accelerava; al turisme i l’agricultura s’hi sumava la construcció. El PP era “el partit”, situació molt semblant a la que tenia en paral·lel a València amb Eduardo Zaplana (per cert, natural de Cartagena).
És en aquest període quan Pedro Antonio Sánchez fa carrera política a les institucions i al partit, primer com a alcalde de Puerto Lumbreras i després com a conseller de l’executiu autonòmic. Són els anys de la febre del totxo, quan ell gestiona com a alcalde la construcció de l’Auditori del seu poble, ara sotmès a investigació judicial, sota greus sospites d’irregularitats. Home fet a si mateix, catòlic practicant, de forta personalitat i molt ambiciós, aconsegueix substituir Alberto Garre, amb només 40 anys, al capdavant de la presidència de la regió.
La crisi del totxo descobreix en aquell temps, igual com a València, multitud de casos de corrupció a la regió que deterioren la imatge del PP murcià. Aquestes sospites arriben fins i tot a esquitxar Ramón Luís Valcárcel, sense continuïtat. Una dada clau: el mes de març passat Pedro Antonio Sánchez és elegit president del PP de Múrcia, quan ja hi havia greus sospites de presumpta corrupció sobre ell. “Va ser un error”, reconeixen des del seu partit.
En les últimes eleccions autonòmiques l’erosió sobre el PP ja és una realitat. Perd la majoria absoluta i Cs guanya presència a la regió. En paral·lel, l’esquerra es fractura, amb un fort impuls de Podem, mentre el PSOE murcià s’esquinça per dins. El lideratge de Rafael Sánchez Tovar és àmpliament qüestionat. Però no hi ha, de moment, alternativa en el socialisme murcià.
De manera que a l’Assemblea Regional el PP s’ha vist forçat a pactar amb Ciutadans per apuntalar l’Executiu. A l’acord d’investidura, Pedro Antonio Sánchez es compromet a “separar immediatament de qualsevol càrrec, públic o de partit, a imputats per corrupció política fins a la resolució completa del procediment judicial”. “Ha incomplert la seva paraula”, diu Miguel Sánchez, portaveu de Ciutadans a Múrcia.
Al cas Auditori, ara en fase d’instrucció, s’hi suma el cas Púnica amb un sonat escàndol per la decisió del fiscal general de l’Estat de no imputar-lo contra el criteri de les dues fiscals al càrrec, Carmen García Cerdá i Teresa Gálvez. Però l’estètica política del cas s’agreuja amb la divulgació de converses que apunten que es van fer contractes amb diners públics per millorar la seva imatge a les xarxes socials.
Els darrers dies, a Múrcia totes les peces que han estat immòbils durant més de dues dècades es mouen. Pedro Antonio Sánchez està enrocat, mentre al seu partit hi creix el nerviosisme. Des del PP s’observa Ciutadans amb neguit. Els quatre diputats del partit d’Albert Rivera ho poden decidir tot, o salvar l’Executiu o afavorir una nova majoria política liderada pel PSOE i amb Podem d’aliat.
“Ciutadans no s’atrevirà a pactar un govern amb Podem”, afirmen des de l’entorn de Pedro Antonio Sánchez. I tenen raó. Per això, el partit d’Albert Rivera exigeix una “moció instrumental”, per convocar, una cop apartat Pedro Antonio Sánchez, eleccions autonòmiques en un termini de sis mesos. Aquest escenari no el veu de bon ull Rafael Sánchez Tovar.
El PSOE té por que unes noves eleccions el facin perdre suport electoral a favor de Podem, força que ha penetrat bé a les zones industrials de Múrcia i als barris de l’extraradi de les grans ciutats. Els socialistes desitgen un executiu amb Ciutadans, amb Podem de suport parlamentari, com a València. I a Podem tenen molt clar que la moció de censura és una oportunitat “per acabar amb dues dècades de governs que han fet un mal enorme a la regió”, segons assenyala Óscar Urralburu, portaveu d’aquest partit.
Els columnistes murcians es demanen si el PP estarà disposat a perdre-ho tot per un home que al marge de la situació judicial té el seu capital polític sota mínims. I se’l compara, salvant les distàncies, amb Francisco Camps: que va ser absolt del cas dels Vestits, peça del cas Gürtel, però que ja no va poder recuperar mai la seva carrera política. “Si el PP canvia de president, Ciutadans continuarà donant suport a l’Executiu regional”, reitera Albert Rivera. Aquesta és la clau segons el parer de molta gent.
El que ningú no vol a Múrcia és un “cas valencià”, una crisi que a més de fer caure el president arrossegui tot el PP murcià. No es vol un “col·lapse”, com el que s’aventura per al mar Menor si les aigües no tornen a circular netes i pures per aquest ecosistema únic.
La resistència del president a dimitir pot arrossegar tot el PP murcià
El PP té estretes complicitats amb la societat civil i els sectors productius
El partit d’Albert Rivera pot decidir el futur de la regió en pocs dies