Aquests avis
Deia en una entrevista l’actor Daniel Brühl que una de les coses que li agradava del barri de Gràcia és que s’hi pot veure un avi amb un infant asseguts en un banc del carrer, el que a Berlín, on té l’altra residència, no és habitual.
Ara bé, i com es denuncia sovint, això és conseqüència en gran mesura de la difícil conciliació i de la falta de protecció a la família que obliga a tirar dels avis, ratllant en força casos l’explotació. I fins i tot assumint aquesta responsabilitat, observo una certa desconfiança en les seves capacitats. A la nostra societat d’avui en dia els avis ja no són els savis de la tribu.
Als canvis produïts des de l’escolarització massiva de la població (l’escola va passar a ser la dipositària del coneixement), hi hauríem d’afegir el fet que quan es deixa de ser productiu perquè no es treballa o no s’ha treballat mai, com és el cas de moltes dones, es perd reconeixement.
I en això s’hi afegeixen les exigències dels fills i les filles que són alhora víctimes de les incerteses d’una societat tan competitiva com l’actual, i sobresaturats d’informació poden traslladar inseguretat als avis forçats a seguir protocols excessivament pautats que els porten a actuar com a robots perdent naturalitat i deshumanitzant la relació.
Els models educatius, els de criança i les modes canvien. I en aquests canvis hi influeixen de manera exagerada la sobreoferta de mètodes, productes i ginys que encara que aparentment facin més còmoda la criança, segons la meva manera de veure, la compliquen més. La transmissió de la cultura familiar està desapareixen. I si bé és cert que pel camí s’han deixat enrere molts atavismes es van perdent també altres maneres d’entendre el món.
Ens convindria, per tant, no menystenir l’experiència dels més grans que a més del seu esforç poden ajudar en gran manera a treure ferro a situacions quotidianes, a no espantar-se pels petits contratemps (i no espantar les criatures) i ajudar a entendre que hi ha coses que es resolen durant el creixement. No oblidem que viure és aprendre que som contingents.
I els avis, encara que sigui per experiència, ho saben amb escreix.