“No et disculpis mai quan prenguis la paraula”
Rose Gottemoeller, vicesecretària general de l’OTAN
Rose Gottemoeller és vicesecretària general de l’Aliança Atlàntica des de l’octubre del 2016. És la primera dona que ocupa aquest càrrec (número dos de l’OTAN) en una organització militar internacional amb una estructura especialment masculina. Res de nou per a aquesta nord-americana que ha dedicat tota la seva carrera a temes relacionats amb la defensa, la seguretat internacional i les relacions amb Rússia. Quan va ser nomenada, treballava com a sotssecretària general de l’administració Obama per a Control d’Armes i Seguretat Internacional amb John Kerry. Abans, amb Hillary Clinton, va participar en les negociacions del tractat Start II amb Rússia per a la reducció d’arsenals nuclears. Gottemoeller és ‘ambaixadora’ de la plataforma Brussels Binder per fomentar la igualtat de sexes en el debat públic.
Fa quaranta anys que treballa al sector de la seguretat internacional, un terreny especialment masculí. Quina evolució ha vist en tot aquest temps? Vaig començar la meva carrera a mitjans dels anys setanta i he vist molts alts i baixos. Quan vaig començar, hi havia molt poques dones al món laboral així que hi ha hagut un gran avenç en aquest sentit en 40 anys. He vist excel·lents dones col·legues però, d’alguna manera, passa que moltes no arriben a l’espai públic. No tenen oportunitats per parlar en conferències o debats, per aparèixer en televisió o ràdio, ser citades en diaris o escriure tribunes de premsa. És realment important arribar a un punt en què no només hi hagi dones professionals a tots els sectors fent una gran contribució al món laboral sinó que les seves veus siguin escoltades,
que se les senti en el debat públic. El que és una tragèdia per mi és que encara hàgim de continuar pressionant després de tots aquests anys.
Què pesa més en aquesta desigualtat, el sostre de vidre i l’omnipresència masculina, el fet que la dona sigui més procliu que l’home a dir que no és del tot experta en la matèria, o que, en termes generals, sigui menys categòrica que l’home en les seves afirmacions? Li explicaré el millor consell que m’han donat mai. Va ser un dels meus professors, el 1979. Era a classe en un seminari de graduats i em va demanar que fes un comentari. Jo vaig començar dient: “Bé, no sé si hi entenc massa en aquest tema...”. Em va parar en sec i em va dir una cosa que no oblidaria mai: “No et disculpis mai quan prenguis la paraula. Mai. Digues el que hagis de dir. Sigues molt directa i ferma però, sobretot, no et disculpis mai”. És el millor consell que m’han donat mai i és el que dono a les dones joves sempre. Has de ser directa i contundent, estar segura del que diràs. No et disculpis mai.
Aquest debat està explotant ara a Brussel·les i altres capitals. Ho ha vist també abans a Washington? El debat ha tingut lloc a Washington i hi ha molta gent pressionant constantment amb el te ma. Hi ha un alt nivell de conscienciació tot i que, alhora, encara queda un llarg camí per recórrer. Hi ha moltes dones treballant en seguretat internacional en grans organitzacions basades a Washington, i aquí a Brussel·les també. Estan fent una gran feina.
Poden anar a pitjor les coses ara a Washington?
Caldrà veure-ho. De vegades quan hi ha nova gent a la Casa Blanca això significa que també l’entorn d’oenagés pren una nova forma, així que també és possible que hi hagi més dones.
LA IMPORTÀNCIA DE L’ACTITUD “Un professor em va donar un consell que mai he oblidat i és el que dono a les joves”
EL DEBAT PÚBLIC
“És important que hi hagi dones a tots els sectors i que les seves veus siguin escoltades”