Un santuari molt animal
Nova vida a Camprodon per a vaques, cabres i ocells
Samuel, Samuel!”, s’esgargamella a cridar Ismael López des d’un extrem del prat on pasturen més d’una desena de vaques i toros. Quan sent el seu nom, el boví, d’aspecte dòcil, s’acosta cautelosament cap a qui s’ha convertit des de fa quatre anys en un dels seus cuidadors. “En realitat, som els seus pares”, puntualitza l’Ismael, que, juntament amb Coque Fernández, ha creat en un idíl·lic paratge de Camprodon el Santuari Gaia, un refugi per a animals de granja malferits, explotats, maltractats o abandonats. És un lloc en el qual conviuen amb uns 300 individus (cabres, porcs, gallines, oques, cavalls, ànecs...) i diversos voluntaris que els ajuden en la seva particular causa de salvar vides animals. “L’únic requisit d’ingrés és que la seva vida corri perill”, explica l’Ismael.
En Samuel és un vedell que va ser rescatat d’una granja de llet fa quatre anys i el seu destí no era cap altre que l’escorxador. La Vicky és una cabra que un grup de menors apallissaven cada nit. La Patrícia és una truja a qui la seva mare va esclafar quan va néixer, fet que la va deixar paralítica. La Lídia és una euga de 32 anys a qui van domar i van abandonar quan es va fer gran. La Cèlia és una cabra que va néixer amb una malformació a les extremitats davanteres. La Tina és una vaqueta de toreig rescatada en una finca de Castelló on es feien corrides il·legals... I així fins a 300 històries, tantes com individus s’allotgen en aquest santuari, per als quals una altra vida ha estat possible.
“La nostra missió és la de salvar vides i conscienciar la gent del patiment dels animals de granja, els grans oblidats perquè són de consum”, expliquen. Són bèsties a les quals han humanitzat: els han posat nom de persona tot just arribar al santuari i les omplen de moixaines i atencions. “És el nostre particular granet de sorra en la defensa animal”, afirmen els dos cuidadors, que diàriament reben més d’una quinzena de peticions d’asil, encara que en desestimen la majoria per falta d’espai i de diners. “L’ingrés implica una despesa inicial de 3.000 euros en veterinaris”, asseguren.
Els qui fan possible la seva activitat són els socis, padrins i donants que mensualment aporten diners a la seva causa i que els ajuden a pagar els més de 300.000 euros que els va costar la compra del terreny de 23 hectàrees en el qual viuen els animals, així com les despeses d’alimentació i veterinari. Els dos cuidadors destaquen els beneficis d’allotjar-se en aquest refugi, l’únic d’aquestes característiques que hi
ha a la província de Girona. “Entren amb mirada de terror, però al cap de pocs dies ja els canvia. Aquí són feliços”, diu en Coque.
Ho corrobora David Ballabriga, un voluntari d’Osca que ha repetit l’experiència diverses vegades. “En una granja, no mires mai els animals als ulls. Aquí sí: hi ha una relació d’igualtat, de tu a tu. És el que més m’ha impressionat de la meva estada”, afirma el jove.
Durant el temps d’aquest reportatge, arriba al santuari, tremolosa, una cabra que va ser trobada perduda a prop del golf de Caldes de Montbui. “Té molta por, necessita adaptació”, explica l’Ismael des de l’habitació on es refugia preventivament. Estarà apartada dels altres animals 40 dies per assegurar-se que no està malalta, període que també aprofitaran per esterilitzar-la.
L’Òscar és una altra cabra que acaba de ser visitada per un veterinari. Té artritis al genoll, un notable abscés i una banya trencada. La va recuperar una protectora d’animals en un bosc. Les emergències no paren. En Coque llegeix al seu mòbil que els agents rurals i els bombers han trobat en un pou de Cubelles una ovella... El santuari no para; els abandonaments, tampoc.