Creador de la bandera gai
GILBERT BAKER (1951-2017) Dissenyador nord-americà
Icona en si mateix de la comunitat homosexual de San Francisco, d’aquells que van donar sentit al terme gai, Gilber Baker era alegre i desinhibit. Però també un artista compromès i actiu defensor del dret a la diferència. Mort d’un atac de cor divendres, Baker va crear el 1978 un dels símbols més potents i efectius de les últimes dècades: la bandera multicolor, símbol de la comunitat gai.
L’àvia de Baker s’havia dedicat a la confecció, una activitat que a ell el fascinava, però que no podria haver exercit mai a la petita comunitat de Kansas on vivien. Per això, i buscant aquella llibertat sexual que no tenia, es va desplaçar a la Costa Oest, que als anys setanta era un formiguer de llibertat. I el primer que va fer va ser comprar-se una màquina de cosir.
En una entrevista fa un parell d’anys, coincidint amb la inclusió de la seva icònica bandera al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA), Baker rememorava que es va començar a plantejar seriosament crear un bandera per al moviment gai el 1976. En aquell moment s’estava preparant la celebració del bicentenari del naixement dels Estats Units. En aquells actes es va enaltir molt la figura de Betsy Ross, considera la creadora de la bandera de les barres i estrelles. Baker va veure que una bandera era un símbol molt més poderós que qualsevol segell o anagrama. “Som una comunitat, una tribu, si vols, i les banderes són l’estendard dels pobles, per això em va semblar molt apropiat crear-ne una”, explicava.
Fins aleshores la comunitat gai havia utilitzat com a signe d’identitat un triangle rosa, el mateix amb el qual els nazis marcaven els “desviats”. Tot i això, ateses les seves tristes connotacions, molts no el veien com un símbol adequat. Per això, quan el 1978 alguns companys, entre els quals hi havia Harvey Milk, líder de la comunitat gai, van demanar a Baker que pensés en algun tipus d’emblema o pancarta per a una manifestació, ell va tornar a la idea de la bandera.
“Calia que fos una cosa bonica, molt nostra –afegia en l’entrevista del MoMA–. L’arc de sant Martí és perfecte, perquè reflecteix la nostra diversitat tant en termes de raça com de gènere, edat i procedència”.
Un altre factor que va fer pensar a Baker en l’arc de sant Martí va ser la cantant Judy Garland, que era una figura enaltida per la comunitat gai –com pot ser-ho aquí Alaska–, i la cançó més icònica d’ella és Somewhere over the rainbow.
Baker va tenyir a mà i va cosir les vuit tires de colors vius que van formar el primer disseny. Cada tira tenia
El 25 de juny del 1978 la bandera amb l’arc de sant Martí va sortir per primer cop pels carrers de San Francisco
un significat: rosa pel sexe, vermell per la vida, taronja per la salut, groc pel sol, verd per la natura, turquesa per la màgia, blau per la pau i porpra per l’esperit.
El 25 de juny del 1978 es va desplegar per primer cop pels carrers de San Francisco. En els següents dissenys va reduir les franges de vuit a sis. Baker explicava que crear el rosa era car, així que el va treure. Després va unir el blau i el turquesa en un blau fosc.
La bandera de l’arc de sant Martí va ser acollida immediatament com a símbol per la comunitat gai nordamericana, i a poc a poc es va anar estenent pertot. L’arc de sant Martí tenia l’avantatge de ser un símbol natural i universal, que entenen a tot arreu, cosa que va contribuir a la seva fàcil identificació.
Baker considerava que el pas decisiu cap a la internacionalització com a símbol va ser el 1994, quan va fer una bandera de més d’un quilòmetre per recordar el 25è aniversari dels disturbis de Stonewall, a Nova York.
La carrera de Baker com a dissenyador va continuar endavant, però no va reclamar mai drets per la seva obra més coneguda. Per ell era “un regal al món”.