La Michelin dels pobres
La Comunitat de Sant’Egidio publica la guia d’on menjar, dormir i rentar-se a Barcelona
La Comunitat de Sant’Egidio, moviment internacional de laics basat en la pregària, la solidaritat, l’ecumenisme i el diàleg, va publicar l’any 1990 Dove mangiare, dormire, lavarsi, una guia per conèixer els llocs de Roma on es podia trobar ajuda i acollida per a la gent sense recursos. Des de llavors s’ha seguit publicant i l’experiment s’ha traslladat a altres ciutats i es publica en diverses llengües. A Barcelona, enguany es publica la tretzena edició d’On menjar, dormir, rentar-se, anomenada ja la guia Michelin dels pobres.
Aquesta guia està pensada per als sensellar i per als qui els ajuden. L’edició d’aquest any es pre- senta també amb format digital. Es pot descarregar al web:
http://www.santegidio.org/ pageID/228/langID/es/DONDE-comer-dormir-lavarse.html.
Se n’han fet 2.500 exemplars i es poden anar a buscar els matins al carrer Hospital, 140. Per a donatius: IBAN ES74 2100 3000 1321 0293 1895.
La guia del 2017 de Barcelona està dedicada al Rafael i l’Antonio. Fa 20 anys que el Rafael i l’Antonio van morir de fred al carrer en una de les nits més gèlides que ha patit Barcelona. El Rafael va morir el 30 de desembre del 1996 i l’Antonio, l’endemà. Tenien 45 i 60 anys, respectivament.
La guia s’obre amb un capítol dedicat als 32 menjadors socials, amb adreces i telèfons. A continuació ve la llista de llocs on dormir, un total de 18, als quals se’n sumen tres més quan hi ha onades de fred. De llocs per rentar-se n’ hi ha 14 a Barcelona. També s’hi afegeix la llista de lavabos públics. I el llibre continua amb una llista d’indrets on curar-se, des d’hospitals a centres d’atenció primària, de centres d’acollida i orientació, i de centres parroquials i altres adreces més específiques. En aquest darrer apartat s’inclou la xarxa d’atenció a la drogodependència, centres d’assistència a presos i expresos, serveis per a menors i dones víctimes de la violència. I a la part final del llibre s’inclouen llistes de llars d’infants, centres d’assistència social, oficines de Benestar Social i adreces per a estrangers que hagin de fer tràmits. La guia finalment inclou explicacions mínimes relacionades amb temes com les pensions, la invalidesa, la renda mínima d’inserció, la formació professional i la orientació laboral. I acaba amb informació sobre cursos de català i sobre la xarxa de transports.
L’obra es fa gràcies a l’experiència i el treball voluntari de les persones de Sant’Egidio que treballen amb els sensellar a Barcelona des del 1989 amb una xarxa de més d’un centenar de voluntaris. Enguany, durant l’onada de fred del gener es va crear una cadena de generositat sense precedents: molts ciutadans no només van donar mantes i roba sinó que es van oferir voluntaris per anar a trobar les persones que viuen al carrer. Com diuen des de la comunitat, “es tracta d’una novetat molt positiva que demostra que és possible no oblidar aquells que s’han quedat enrere, que és possible aturar-se al seu costat, escoltarlos i acompanyar-los per resoldre els problemes que tenen. En definitiva, vèncer la indiferència”.
La idea d’una guia d’adreces essencials va sorgir a Roma l’any 1990 i des de llavors s’ha estès a altres ciutats