Capital dels joves catòlics europeus
Aquest divendres es va tancar amb gran èxit de participació un simposi organitzat pel Consell de Conferències Episcopals d’Europa. Durant quatre dies, 275 participants procedents de 37 conferències episcopals han estat reflexionant per tal d’acompanyar els joves a respondre lliurement a la crida de Crist.
El papa Francesc emmarca aquest simposi de manera precisa quan ens diu: “Acompanyar els joves exigeix sortir dels propis esquemes elaborats prèviament, trobant-los on són, adaptant-se als seus temps i als seus ritmes; significa també prendre’ls seriosament en la seva dificultat per desxifrar la realitat en què viuen i per transformar un anunci rebut en gestos i paraules, en l’esforç quotidià per construir la pròpia història i en la recerca més o menys conscient d’un sentit per al que són les seves vides en el moment actual”.
Acompanyar. Vet aquí un autèntic desafiament. Acompanyar és, en certa manera, fer d’“educadors” en el sentit més profund de la paraula educere: ser capaços d’ajudar a extreure de cadascun dels que acompanyem el millor d’ells mateixos, ajudant-los a descobrir el misteri del qual són portadors i iniciant-los en el noble art del discerniment de la voluntat de Déu en les seves vides.
Permetin-me proposar-los tres consideracions que crec que poden ser d’utilitat per prendre el pols d’aquestes intenses jornades de feina.
1/ Caminar en un diàleg sincer. Sí, un diàleg que partint de la nostra experiència, assentat en la recerca de la veritat i en el respecte mutu, permeti un ric intercanvi dels nostres punts de vista. Això implica estar oberts a nous horitzons, a noves propostes i camins per explorar, tècniques d’ajuda i acompanyament, a la posada en comú d’experiències, a la recerca incessant de les “millors pràctiques”.
2/ Que el diàleg arribi a propostes concretes. No és fàcil, però convé que puguem trobar mètodes que ens ajudin a col·laborar en l’edificació d’una joventut madura, amb capacitat de pensament i anàlisi. Una joventut activa i compromesa. Aquests dies hem provat de trobar fórmules i propostes que ens ajudin a acompanyar tants joves que busquen el seu camí sense trobar-lo. Fórmules que els ajudin a discernir la seva vocació dins de l’Església, a trobar el seu camí, a treballar per la seva felicitat, a formar-se i preparar-se amb una profunda consciència laboral i social. Propostes per fer d’ells joves generosos, alegres, compromesos, emancipats, oberts a Déu i a col·laborar amb Ell en la construcció d’un món millor.
3/ Un diàleg guiat i orientat per l’Esperit Sant. En cadascuna de les ponències i reunions, el Senyor ha estat present. Aquesta experiència ha servit per crear un ampli cercle de comunió i de profunda amistat que ha de continuar més enllà d’aquesta trobada de Barcelona. Deixem que l’oració personal i comunitària ens disposi interiorment per rebre els dons de l’Esperit Sant que facin més eficaç la nostra feina i el nostre diàleg.
Espero que aquestes jornades de reflexió i convivència a la nostra ciutat hagin contribuït a trobar camins que ajudin a revitalitzar la pastoral juvenil i vocacional.
Un simposi per avançar en un diàleg sincer, amb propostes concretes i guiat per l’Esperit Sant