El repte de Crandon Park
Nadal i Federer es tornen a trobar a la final 12 anys després
El primer enfrontament en una final clàssica de l’ATP va ser a Key Biscayne (Florida) en el llunyà 2005. Roger Federer ja dominava en el circuit malgrat la seva joventut (24 anys) després d’un 2004 esplèndid en què va aconseguir tres títols de Grand Slam (Austràlia, Wimbledon i els Estats Units) com a principals trofeus. De Rafael Nadal ja en teníem bones referències, però la seva eclosió definitiva va arribar precisament aquell 2005, en què va aconseguir ni més ni menys que onze títols, entre d’altres, el seu primer Roland Garros. El suís i el manacorí ja havien inaugurat un any abans al mateix escenari el seu particular enfrontament al món del tennis, resolt amb la inesperada victòria del balear per un doble 6-3. Va ser el primer dels 23 triomfs que acumula Nadal contra Federer, encara que en el ressorgiment que protagonitzen els dos tennistes aquest any és més profitós per al jugador de Basilea, que ja ha vençut en l’Open d’Austràlia i en el Masters 1000 d’Indian Wells. Avui es veuran les cares novament a Crandon Park (19.00 h).
Aquella final del 2005, que després tindria cinc victòries consecutives del deixeble de Toni Nadal –quatre en finals–, va deixar les llavors del que es veuria després durant molts anys. Va ser un partit espectacular (“èpic” en paraules del mateix Federer), molt emocionant. Nadal va guanyar els dos primers sets per 6-2, 7-6 (4), però va cedir els tres següents per 7-6 (5), 6-3, 6-1. Ara també és favorit el suís, que ha guanyat 13 dels 14 partits jugats aquest 2017. La seva única i sorprenent derrota es va produir en el torneig de Dubai, en què Ievgueni Donskoi (116 de l’ATP) el va superar després d’igualar un desavantatge de 5-2 en el tercer set i un 5-1 en el tie-break. A més, Nadal no ha vençut mai a Miami, un dels tres Masters que se li resisteixen juntament amb Xangai i París, i per això ha declarat que “he perdut aquí més del que hauria hagut de perdre”. La principal dificultat amb què es trobarà el balear és, sens dubte, la confiança d’un Federer que viu, als 35 anys, una segona joventut esportiva quan fa uns mesos es veia impossible que retornés a l’elit.
El suís va superat el seu amic a la final de Melbourne, al gener, remuntant un 3-1 en el cinquè set, i també ho va fer en els vuitens de final d’Indian Wells en un enfrontament molt plàcid per a ell (6-2, 6-3). En contra seu, només hi haurà el desgast sofert en la semifinal contra Kyrgios o en el partit de quarts davant el txec Berdych. “Nadal està més fresc que jo i, sens dubte, és una muntanya molt difícil d’escalar. Sempre ho ha estat. Però estaré a punt per a la final, un repte apassionant una altra vegada contra Rafa. És com si estiguéssim en els vells temps, enfrontantnos cada cap de setmana”.
“No crec que ens quedin gaires finals a Miami”, ha reconegut Nadal, conscient que el seu rival “és a un nivell molt alt. Jugar contra ell sempre és un desafiament”. En la seva anàlisi del partit, el manacorí sap que “només sent agressiu en els meus cops, jugant amb molta intensitat, podré aspirar a la victòria”. Derrotat a Melbourne per Federer i a Acapulco per Querrey, Nadal busca el seu primer títol d’una temporada que, malgrat aquestes dues decepcions, ha començat a un excel·lent nivell. Per això espera ser campió a Crandon Park en aquesta cinquena oportunitat.