Premiant
Tenim un problema amb la nostra justícia. És bastant lenta i de vegades no és prou independent. A més hi ha coses que avui veiem com a molt incorrectes i fa deu anys, o menys, no es veien tan incorrectes. El fet de pagar comissions a polítics n’és una. Avui ho veiem com alguna cosa realment criminal i molt punible però és evident que molts dels que ho van fer, les van pagar i les van rebre, fa anys, no ho veien tan malament. Si ho haguessin vist tan criminal no ho haurien posat en els comptes de l’empresa i no haurien deixat que se n’assabentessin altres directius de la companyia, que, en alguns casos, avui són interrogats i no els queda més remei que admetre el que van fer els seus caps. No ho expliquen amb il·lusió, però si ho neguessin avui estarien encobrint i els podria resultar molt car.
També he dit moltes vegades i fa molts anys que “la confidencialitat no existeix”. Si es fa una mica malament, a més que es falta a l’ètica, més tard o més d’hora se sabrà. El problema és que de vegades se sospita d’algú que en alguns casos és honrat però el tema és complex i hi ha qui sospita i, com que la confidencialitat no existeix, l’endemà és titular a la premsa. Pot ser que després, quan s’analitzi el problema, resulti que l’investigat no va fer res incorrecte, però ja ha estat titular com a sospitós, algú preferirà no estar en projectes amb ell per si de cas, i és possible que li espatllem una carrera feta amb honradesa i esforç.
Potser hauríem de crear un premi Encomana de Nombre de l’Orde del Mèrit Legal per a aquells que resulti que són innocents després d’haver estat investigats a fons. Existeix el premi Encomana de Nombre de l’Orde del Mèrit Civil. Els qui han fet les coses bé i són acusats i investigats ho passen molt malament, viuen una gran injustícia i, no sé per què, la majoria de la gent es creu els titulars i s’inclina pel pitjor. Tot això és lent i dura temps allargant el patiment dels injustament afectats. Quan es resol el seu problema, moltes vegades això no és notícia, o ho és en lletra petita i sense titular. Conec gent superhonrada que ha passat per la presó a causa d’acusacions falses. Aconseguir resoldre el seu cas i castigar els veritables criminals els ha costat anys. I si la seva entrada a la presó va ser una gran notícia, la confirmació de la seva honradesa i de la injustícia soferta no.
Com que no podem canviar el món i és probable que aquests atractius titulars siguin inevitables, pensem en el del premi o en alguna manera de desfer el mal provocat pel fet d’haver treballat en un lloc on es va fer alguna trampa, reportant algú que la va fer, o ser víctima d’una acusació falsa feta amb mala intenció. Molts dels titulars de la nostra premsa es converteixen en titulars a la premsa mundial que moltes vegades no són el resultat d’una anàlisi ni donen gaire detall però poden ser “more cases of corruption in Spain”. Això no ens convé. Però sobretot, fem les coses bé, amb rigor legal. Jo veig aquesta preocupació a molts consells avui dia però hem de donar al tema una gran prioritat.
Hauríem de crear un premi per als qui són innocents després de ser investigats a fons