L’atac de Trump a Síria dispara la tensió amb Rússia
Washington acusa Moscou de “còmplice d’Al-Assad” i preveu noves accions
El president justifica el seu gir per l’ús d’armes químiques d’Al-Assad Moscou recorda la invasió de l’Iraq del 2003 i augura més terrorisme Els líders europeus s’alineen amb la Casa Blanca
La guerra de Síria ha entrat en una nova fase i el tauler mundial trontolla. L’atac dels Estats Units contra el règim de Baixar al-Assad no només canvia l’escenari bèl·lic, també ha disparat la tensió amb Rússia quan semblava que els líders de les dues potències buscaven una entesa. Els Estats Units i Rússia estan situats ara en bàndols contraris en el camp de batalla. Washington va advertir ahir que l’exèrcit dels Estats Units està preparat per colpejar un altre vegada el règim sirià en qualsevol moment i va acusar el Govern de Vladímir Putin de ser “còmplice” de l’“il·legal” atac amb gas sarín a la població civil.
El president dels Estats Units, Donald Trump, va prometre una resposta als atacs químics de Baixar al-Assad i dijous a la nit vaixells de guerra nord-americans ancorats a la Mediterrània van llançar 59 míssils de creuer Tomahawk a una base aèria militar siriana, en el que suposa la primera ofensiva directa dels EUA contra el règim sirià des que es va iniciar la guerra civil fa sis anys, amb un balanç de més de mig milió de morts i un èxode de diversos milions de refugiats.
Amb la decisió, Trump ha fet un gir de 180 graus a les posicions que havia defensat fins ara. Sense anar més lluny, aquesta mateixa setmana va tornar a proclamar: “Jo no soc el president del món”. El secretari d’Estat, Rex Tillerson, va afegir que, a diferència de l’Administració Obama l’enderrocament d’Al-Assad ja no formava part de l’estratègia dels EUA per posar fi a la guerra.
El president dels EUA sempre s’havia mostrat partidari de fer front comú amb Rússia en el conflicte de Síria, però en canvi no es va comunicar amb el líder rus abans de l’atac. Les forces russes sobre el terreny sí que van ser advertides amb una hora antelació pels canals habituals, segons va informar el portaveu del Pentàgon, el capità Jeff Davis.
Immediatament després de l’atac, Trump va dirigir un missatge a la nació justificant el bombardeig per “l’interès vital de seguretat nacional dels Estats Units per prevenir i dissuadir l’ús d’armes químiques mortals”. Trump va assegurar que “no existeix cap dubte” que l’atac amb armes químiques va ser perpetrat per l’exèrcit de Baixar alAssad, que “ha violat les seves obligacions respecte a la convenció sobre les armes químiques, i ha ignorat les instàncies del Consell de Seguretat de l’ONU”. En la declaració, Trump va convocar “totes les nacions civilitzades a unir-se en l’intent de posar fi a la matança i el vessament de sang a Síria. I també per posar fi al terrorisme de qualsevol classe”.
Els míssils van ser llançats des de dos destructors de l’Armada –el USS Ross iel USS Porter– ala Mediterrània oriental. Van colpejar la base aèria Xairat, a la província d’Homs, que és des
EL TAULER MUNDIAL Trump fa un gir de 180 graus i trenca el miratge de l’acostament a Putin
L’ARGUMENT
“Sense una resposta internacional, altres utilitzaran armes químiques”
d’on el Pentàgon creu que van partir els avions que van desencadenar l’atac químic. El capità Davis va assegurar que “es van prendre precaucions per minimitzar el risc per al personal rus o sirià ubicat a l’aeròdrom”. L’exèrcit sirià va comunicar un balanç de nou morts –entre ells quatre nens–, diversos ferits i importants danys materials.
Les imatges de nens morts pels efectes letals del gas sarín van interpel·lar el president dels Estats Units, que sempre havia retret la “debilitat” del seu antecessor, Obama, i es va veure desafiat a reaccionar de manera diferent i més contundent. El portaveu de la Casa Blanca, Sean Spicer, va explicar alguns detalls de com el president va prendre la decisió. Hi va haver reunions d’alt nivell amb els seus assessors principals de seguretat, defensa i el Departament d’Estat, dimarts a la nit, dimecres a la tarda i dijous per videoconferència mentre viatjava a Florida, on s’havia de reunir amb el líder xinès, Xi Jinping. Quan va arribar a Palm Beach es va tancar amb Tillerson i altres assessors i a les 4 de la tarda “el president va autoritzar l’atac”, que es va dur a terme les 7.40 h del vespre hora de l’Est (sis hores més tard a Barcelona), mentre Trump presidia el sopar d’Estat amb Xi Jinping i la delegació xinesa. La decisió de Trump va posar en una situació incòmoda el seu convidat, que va evitar pronunciar-se, i ahir Pequín va expressar a través d’un portaveu oficial la seva “preocu- pació per la situació actual a Síria”, va propugnar una “solució política” i va fer una crida a les parts “a mantenir la calma i actuar amb moderació per evitar l’escalada de la tensió”. Trump va evitar fer declaracions en presència de Xi. Van ser Tillerson i el conseller de seguretat, Herbert McMaster els qui van donar les explicacions polítiques. El secretari d’Estat va argumentar la legitimitat de l’atac assenyalant que el règim de Damasc havia contravingut la resolució 2118 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides i els acords posteriors en els quals el Govern de Baixar alAssad es comprometia a no utilitzar i a destruir el seu arsenal químic. Però Tillerson va acusar amb contundència Moscou: “Rússia –va dir– es va comprometre a localitzar i verificar la destrucció de les armes químiques sirianes, així que queda clar que Rússia ha fracassat en la seva responsabilitat, per la qual cosa Rússia ha estat còmplice o simplement incompetent en la seva capacitat per complir el seu compromís”. No només això, el Pentàgon va informar que investiga si Moscou va tenir alguna complicitat en l’atac químic a la província d’Idlib. Tillerson va subratllar que “sense una resposta de la comunitat internacional s’està normalitzant l’ús d’armes químiques, que podrien ser utilitzades per d’altres.”
Al Congrés dels EUA, on estaven ahir centrats en l’elecció de Neil Gorsuch com a nou jutge del Tribunal Suprem, la decisió d’atacar presa per Trump va rebre suports més o menys entusiastes de republicans i demòcrates, encara que alguns van retreure al president que no hagués consultat el legislatiu abans d’autoritzar el bombardeig.
El bombardeig dels EUA es va llançar quan Trump presidia el sopar d’Estat amb el líder xinès, Xi Jinping