Bombardejar per respirar

AApocalypse Now, de Francis Ford Coppola, un dels comandaments crida: “Tinent, bombardegi la línia d’arbres uns cent metres més, necessito respirar”. El que va fer ahir Donald Trump, en atacar amb míssils una base aèria siriana de Baixar al-Assad, és el més semblant a netejar la seva imatge a l’exterior com a president dels Estats Units per poder respirar políticament a l’interior del seu país. Des que va arribar a la Casa Blanca, el magnat no n’ha encertat ni una i moltes de les seves promeses han quedat en no res (des de la supressió de l’Obamacare a la deportacions d’immigrants), però alhora ha hagut d’apartar alguns dels seus càrrecs i estrets assessors de seguretat, com el general Michael Flynn o el propagandista Steve Bannon, per les dades que han anat apareixent de l’anomenat Russiagate. L’atac ha permès a Trump un ampli suport dins i fora de les seves fronteres, també a Europa, on tant Alemanya com França s’han posat del costat dels Estats Units.

Trump s’ha aprofitat de l’impacte emocional de les fotografies de nens fulminats per gas tòxic que van fer la volta al món i que la seva ambaixadora davant l’ONU, Nikki Haley, va mostrar en el Consell de Seguretat. Amb la resposta trenca amb la seva doctrina aïllacionista, marca distàncies amb Rússia (la proximitat política de la qual resultava sospitosa), llança un avís a la Xina (Trump va donar l’ordre el dia que va rebre a la seva mansió de Florida el president xinès Xi Jinping ) perquè freni Corea del Nord i aconsegueix unir el país contra una amenaça. I a més té content el totpoderós lobby dels fabricants d’armes. El menys important és que Trump hagués defensat abans no atacar Al-Assad, perquè “no hi guanyem res i només ens passaran coses dolentes”.

A Trump ningú no li demana que sigui coherent, entre altres coses perquè no ha aspirat mai a ser-ho, ja que al llarg de la seva vida l’olfacte ha estat la seva brúixola i la improvisació, la seva bandera.