Kiki Smith
ARTISTA
L’artista nord-americana Kiki Smith (63) pren com a origen l’aire que respirem a la col·lecció d’obres que s’exposen aquest mes d’abril al Palau de la Música, un lloc especial per a Smith, ja que la seva mare és cantant d’òpera.
Quan el Palau de la Música va convidar l’artista nord-americana Kiki Smith (Nuremberg, 1954) a exposar a la seva seu modernista de Barcelona, no podia imaginar la grata acollida que va tenir. La mare de Kiki Smith és cantant d’òpera i a ella la satisfeia especialment ser convidada per una entitat musical. I el resultat han estat dos vídeos i diversos dibuixos i escultures que es mostren per primera vegada al públic.
L’exposició, situada a la sala Lluís Millet, del primer pis, i al Foyer del Palau es podrà visitar fins al 30 d’abril i està integrada per 6 gravats, 8 escultures, 2 tapissos, 4 litografies, 8 dibuixos i 3 vídeos, dos de creats específicament per a aquest esdeveniment. La mostra va partir d’un dibuix que l’artista va fer a la seva germana i a la seva respiració. Kiki Smith intenta pintar l’aire que respirem en un exercici d’exquisida sensibilitat molt d’acord amb tota la seva obra, marcada pel cos femení i la naturalesa. Breath (alè/respiració) és el títol que agrupa aquesta sèrie d’obres, vinculada les unes amb les altres a partir d’aquella idea inicial.
Les dues peces més significatives són dos tapissos situats al Foyer. Totes dues formen part d’una sèrie de deu, fetes a partir d’un dibuix de l’autora, que posteriorment els va retocar un a un. A la sala Lluís Millet s’hi exposen les altres obres, entre les quals tres vídeos breus en què l’autora ha disposat que la càmera circuli sobre la seva obra com si fos un film d’animació. En aquesta sala s’hi poden veure quatre litografies enriquides amb colors que representen la respiració en dues dimensions i vuit dibuixos a tinta que són diferents representacions d’un autoretrat. Per a aquesta exposició també hi ha sis escultures que no havien sortit mai del seu estudi de Nova York. Es tracta de peces de contraplacat de fusta de til·ler tallada amb làser i pintada a mà. La silueta d’un gat o d’un ocell pintada amb colors suaus “ens acosten a aquell món fràgil de Kiki Smith, molt proper també al llenguatge de Louis Bourgeois, que va ser un dels seus mestres” afirma Víctor García de Gómar, el director artístic adjunt del Palau de la Música.
Kiki Smith va néixer a Nuremberg (Alemanya), encara que es va formar a Nova Jersey. El seu pare va ser l’escultor conceptual Tony Smith, a qui va ajudar en els seus inicis. L’obra d’aquesta artista nord-americana s’ha caracteritzat per una constant reflexió entorn de l’existència humana, la vida i la mort. Els seus dibuixos del cos humà ofereixen una visió entre traumàtica i poètica que li ha valgut un reconeixement internacional. A la temporada 20062007 el Walker Art Center de Minneapolis i el Whitney Museum de Nova York van organitzar una exposició retrospectiva itinerant que va suposar la seva consagració. I el 2009 va exposar a la Fundació Joan Miró Her memory, un conjunt d’obres en què també reflexionava sobre el cicle vital de la dona, del naixement a la mort, que es correspon amb el cicle creatiu.
L’exposició actual forma part del diàleg entre la música i les arts plàstiques que ja fa cinc anys va emprendre el Palau de la Música. Des d’aleshores han passat per l’edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner obres d’artistes com Louise Bourgeois, Joan Miró, Bill Viola, Antoni Tàpies, Eulàlia Valldosera, Perejaume i Jaume Plensa (d’aquest últim ha quedat instal·lada l’escultura Carmela davant de la façana). Per a l’octubre que ve hi ha prevista la presència en aquestes mateixes sales de Santi Moix (del 4 d’octubre al 15 de novembre). I per al 2018 ja hi ha programats Narcís Comadira (de l’1 al 22 de febrer) i Antonio López (del 5 d’abril al 3 de juny).
Les pròximes mostres del Palau de la Música seran sobre Santi Moix, Narcís Comadira i Antonio López