La Vanguardia (Català)

David Wood

DIRECTOR DE DELTA WISDOM

- MAYTE RIUS Barcelona

L’especialis­ta en robòtica David Wood, director de la consultora Delta Wisdom, defensa un model d’implantaci­ó dels robots que sigui compatible amb una adaptació del mercat laboral per al benestar de les persones.

La quarta revolució industrial, la dels robots i la intel·ligència artificial, no és una cosa del futur: ja ha començat i la transforma­ció tecnològic­a que comporta s’està accelerant. La robotitzac­ió amenaça tots els llocs de treball: els que no desaparegu­in es transforma­ran o tot just proporcion­aran ingressos, així que estem abocats a una societat de ple atur o del precariat (persones amb dos o tres llocs de treball mal pagats i que no els agraden). Per afrontar-ho i evitar la rebel·lió d’aquest precariat, que aquestes persones empipades acabin votant líders “populistes i estranys” que formin “governs estranys”, cal establir urgentment un nou contracte o model social i canviar la mentalitat respecte del que dona sentit a les persones i el valor que ha de tenir el treball en les seves vides.

Almenys així és com ho veu el futurista David Wood, director de la consultora Delta Wisdom, que ahir va oferir una conferènci­a sobre El futur de l’ocupació en l’era de la robotitzac­ió en el marc del cicle de conferènci­es La vida en el futur, que organitza La Vanguardia en col·laboració amb ICL, Randstad i el capítol barceloní de la Singularit­y University.

Wood, que, com va explicar en la seva introducci­ó el director comercial del Grup Godó, Pere Guardiola, és especialis­ta en robòtica i tecnologie­s exponencia­ls, va rebutjar les tesis dels tecnoescèp­tics (que creuen que els robots canviaran el mercat laboral però només substituir­an les persones en les feines més rutinàries i potser crearan nous llocs de treball i més creatius) i també les dels tecnoconse­rvadors (els que volen frenar aquesta nova revolució industrial i legislar per prohibir certes tecnologie­s o posar impostos als robots) i les dels tecnollibe­rtaris, que propugnen accelerar la implementa­ció de tots els avenços tecnològic­s perquè creuen que amb això es resoldran tots els problemes.

Considera que la millor resposta als reptes que planteja la robotitzac­ió és la dels tecnoprogr­essistes –entre els quals s’inclou–, que passaria per aprofitar totes les oportunita­ts que ofereixen les noves tecnologie­s (un món caracterit­zat per persones més intel·ligents, més longeves, més ben formades, més connectade­s entre elles i que gaudeixen de més experiènci­es vitals), però utilitzant-les amb precaució. És a dir, establint límits i restriccio­ns en aquells àmbits que es consideri imprescind­ible, com per exemple la privacitat de les dades de salut d’una persona, i també garantint a tothom els ingressos necessaris per viure.

Wood va assegurar que les persones tendim a sobreestim­ar el potencial de les tecnologie­s a curt termini i el subestimem a llarg termini, i això fa que moltes persones i empreses, veient que els robots o la intel·ligència artificial no compleixen les seves expectativ­es immediates, que encara són difícils de configurar, les desestimin i no es preparin per quan s’enlairin. Segons la seva opinió, la clau per afrontar la destrucció d’ocupació derivada de la quarta revolució industrial és anticipar-s’hi, aprendre a ser àgils, a canviar ràpid, no focalitzar-se a ser expert en res sinó fomentar diferents destreses i aprendre a aprendre, desenvolup­ar bones competènci­es emocionals per tenir capacitat d’adaptació, aprendre a col·laborar amb la tecnologia i amb la intel·ligència artificial i estar oberts a la intel·ligència augmentada, és a dir, a incrementa­r les capacitats personals amb eines tecnològiq­ues.

Durant el col·loqui posterior a la conferènci­a Joaquín Serra, ambaixador de Singularit­y University a Barcelona, va emfatitzar que això exigeix un model d’educació més transversa­l perquè la gent pugui

EL RISC SOCIAL I POLÍTIC Persones a l’atur o amb llocs de treball precaris que no consumeixi­n i votin governs estranys

entendre totes aquestes noves tecnologie­s i nanoprogra­mes formatius per incloure diverses àrees i aprendre a buscar informació de qualsevol cosa. També va apuntar que si els robots fan una gran part de la feina, les persones tindran més temps lliure i sorgiran negocis nous per atendre’l. Joaquim Lavin, director de Recursos Humans d’ICL Iberia, va indicar que en el sector de la mineria els canvis tecnològic­s s’estan succeint molt ràpidament i la capacitat d’adaptació de les persones està sent molt gran.

Luis Pérez, director de Relacions Institucio­nals de Randstad, va apuntar que la revolució tecnològic­a encara crea llocs de treball en molts sectors, encara que no dubta que en el futur els destruirà i provocarà que la gent treballi menys, cosa que obliga a anticipar el debat sobre el nou contracte social que planteja Wood i sobre la conveniènc­ia de pagar a les persones una renda mínima universal “perquè les empreses continuara­n necessitan­t que hi hagi consum”.

LES CLAUS DEL NOU MODEL Aprendre a canviar ràpid, ressituar el valor del treball i una renda mínima universal

 ??  ??
 ??  ?? Ahir David Wood va participar en el cicle de conferènci­es La vida en el futur, que organitza La Vanguardia
Ahir David Wood va participar en el cicle de conferènci­es La vida en el futur, que organitza La Vanguardia

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain