L’alerta noruega
Els escandinaus guanyen 32.000 milions en un trimestre
El fons sobirà de Noruega, el més gran del món, ha clavat un cop sobre la taula per avisar què no tot s’hi val per guanyar diners, per la qual cosa s’ho pensarà bé abans d’invertir en empreses que tergiversin les normes de l’economia.
El fons sobirà de Noruega, el més gran del món, amb uns actius valorats en 861.000 milions d’euros, va exigir ahir un canvi de política de les empreses cap als paradisos fiscals.
La petició dels noruecs s’ha de tenir en compte per una raó senzilla: té participacions en 9.000 companyies al voltant del món i s’estima que posseeix, de mitjana, l’1,3% de totes les accions cotitzades a escala global. Així que el que diguin els seus gestors acostuma a tenir molta influència en el món financer.
Yngve Slyngstad, conseller delegat del Norges Bank Investment Management, que gestiona en el fons els suculents rendiments de la indústria del petroli i del gas del país, va fer ahir una crida a les companyies en les quals inverteix perquè siguin més transparents a l’hora de pagar impostos i salaris.
“Esperem que les multinacionals segueixin un comportament fiscal apropiat i prudent”, va dir, amb referència a l’elusió fiscal de les grans corporacions, que minimitzen l’impost de societats fins a percentatges molt baixos (el 7% a Espanya, sense anar més lluny). “Els impostos han de pagar-se on es crea el valor econòmic”, va dir Slyngstad.
El gestor noruec va carregar també contra les polítiques retributives dels directius, que es basen en incentius a llarg termini “massa complicats” i va advocar per posar un sostre màxim a la remuneració. Segons la seva opinió, seria oportú que els directius fossin gratificats amb accions de les seves empreses “en una proporció substancial de la seva remuneració”, ja que això els motivaria més. L’any passat els noruecs van votar contra la política retributiva dels executius de Google, Goldman Sachs i JP Morgan.
El fons sobirà és la gran vaca lletera de l’economia nòrdica: acaba de tancar el tercer millor trimestre de la seva història, amb uns guanys de 32.000 milions d’euros. El retorn va ser de mitjana del 3,8%, gràcies al rebot dels mercats borsaris en els últims mesos, que s’han revaloritzat (sobretot als EUA) sota l’efecte de les promeses de Trump d’una retallada fiscal i d’una despesa més gran en infraestructures.
En l’actualitat la cartera del fons és composa d’un 64,6% de renda variable, d’un 32,9% de deute i d’un altre 2,5% d’actius immobiliaris. Oslo s’està plantejant, davant la bona marxa de les borses, elevar l’assignació d’accions fins al 70%. El fons s’alimenta dels ingressos de la indústria petroliera (és el 15% del PIB del país), però inverteix –paradoxalment– en empreses que no tenen impacte en el canvi climàtic.
La caiguda de les cotitzacions de cru ha desequilibrat les finances del país, fins al punt que el Govern va treure del fons al febrer uns 2.500 milions d’euros per cobrir les seves necessitats (que s’afegeixen als 11.000 milions que es van destinar a les arques públiques el 2016). La llei permet retirar capital del fons sobirà dins del 3% del valor dels actius. Aquests diners serveixen en gran part per pagar les pensions dels ciutadans escandinaus.
El fons sobirà té participacions en 9.000 empreses i posseeix l’1,3% de les accions mundials