Moscou suspèn la cooperació militar amb Washington a Síria
Putin censura els EUA i qualifica l’acció d’“agressió contra un país sobirà”
L’atac dels Estats Units contra una base aèria de Baixar al-Assad, aliat de Rússia, pot haver trencat d’una tisorada els fins llaços que havien teixit amb tants esforços Moscou i Washington per evitar fer-se mal a Síria. A més de criticar amb duresa la reacció de Donald Trump a l’aparent ús d’armes químiques pel règim sirià, el seu homòleg rus, Vladímir Putin, va anunciar el final del pacte d’intercanvi d’informació militar sobre les seves respectives accions aèries al país àrab. El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, va qualificar l’acció nord-americana com “un acte d’agressió, contrari al dret internacional.” Putin va dir que va ser “una agressió contra un Estat sobirà, membre de l’ONU”.
Segons Rússia, les armes químiques han estat únicament “un pretext forassenyat” utilitzat per Trump, insinuant potser que els EUA volien deteriorar l’entesa amb Rússia a Síria, l’únic escenari que ara com ara semblava protegit de l’esperit de nova guerra freda en el qual es troben des de fa uns quants anys les relacions entre les dues potències nuclears.
El president rus va reunir ahir d’urgència el Consell de Seguretat de la Federació Russa. En aquesta trobada, Rússia va acordar suspendre el pacte de cooperació amb els Estats Units referent a l’espai aeri sirià. L’intercanvi directe d’informació entre els seus exèrcits estava destinat a evitar incidents entre els seus avions durant les operacions a Síria. “Aquell acord va ajudar a evitar un enfrontament directe militar en una situació de dificultat. No volem començar una tercera guerra mundial”, va dir Andrei Kortunov, director del Consell d’Afers Internacionals, un grup d’investigació creat pel Kremlin. L’expert va assenyalar que la decisió de Putin comporta riscos.
Pot ser, a més, el primer pas per aproximar-se a un desacord major. En la reunió també “es va expressar una profunda preocupació per les inevitables conseqüències negatives que aquest tipus d’accions agressives tenen per a la lluita comuna contra el terrorisme”, va assenyalar Peskov.
A partir d’ara cal veure si Wa- shington i Moscou poden salvar alguna cosa d’una relació que està en un punt mínim, malgrat l’arribada de Trump al poder a Washington, a qui a Moscou va arribar a considerar de forma exagerada “un amic”. Durant la reunió del Consell de Seguretat, es va constatar que l’atac causarà “un considerable mal” a les relacions bilaterals.
Des de Taixkent (Uzbekistan), el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va qualificar l’atac de “provocacions” i va mostrar la seva esperança que no condueixi a “resultats irreversibles”. I el va comparar amb la invasió dels Estats Units de l’Iraq del 2003. Segons declaracions recollides per les televisions russes, va acusar els EUA i els seus aliats d’intentar sabotejar els esforços russos per aconseguir un acord de pau a Síria i utilitzar la força per aconseguir provocar un canvi de règim al país.
El canceller rus es referia així a una qüestió que semblava ja superada: que Baixar al-Assad, aliat de Moscou, deixi el poder per assolir la pau i així iniciar una transició política, com defensa Washington i els seus aliats.
També s’ha complicat la visita a Moscou del secretari d’Estat dels Estats Units, Rex Tillerson, la setmana que ve. Rússia manté que Damasc no va llançar cap atac amb armes químiques, sinó que els seus avions van atacar un magatzem dels
Rússia creu que perilla la lluita antiterrorista i Lavrov compara l’atac amb a l’invasió de l’Iraq del 2003
gihadistes amb aquest tipus d’armament. Tillerson ha acusat Rússia de “ser còmplice o incapaç de fer complir l’acord del 2013”, pel qual Síria va renunciar a les armes químiques. Lavrov va dir que els EUA “van tergiversar el que va succeir a Idlib”. I va assegurar que “Damasc no té armes químiques, fet que van confirmar en diverses ocasions experts de l’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ)”. Ni Trump ni Tillerson no són els amics que tant esperaven a Moscou després de la victòria del primer en les últimes eleccions dels Estats Units.