El final d’una gran amistat
“Estem preparats per fer-ne més”, amenaça Nikki Haley a l’ONU i el seu homòleg rus acusa els EUA de “reforçar els terroristes”
El Consell de Seguretat, braç executiu de l’Organització de Nacions Unides (ONU), va continuar sent ahir igual d’inoperant que la jornada anterior.
Les fotos dels nadons gasats són aterridores. Però Nova York queda molt lluny de l’Eufrates. Si entre una jornada i una altra va existir el primer bombardeig dels Estats Units contra les forces del règim sirià, la reunió de la diplomàcia del dia després no va fer més que accentuar la teoria del bla bla bla.
Es va parlar, després de creuarse retrets entre els dos blocs, es van aixecar i fins a la pròxima. La ressaca dels Tomahawk no va fer més que incrementar la dificultat de trobar un terreny comú per a la negociació política. D’entrada, l’ambaixador de Bolívia, Sacha Llorenti, no va tenir objecció en arremetre contra els Estats Units. Va acusar la Casa Blanca de “ser l’investigador, el fiscal, el jutge i el botxí”. No s’oblidin de les armes de destrucció massiva, va dir Llorenti, en record de la invasió de l’Iraq.
“Escoltant-lo –va assenyalar tot seguit el britànic Matthew Rycroft–, Bolívia culpa els Estats Units i no Baixar al-Assad”. L’emissari de Londres, que va requerir a Rússia que deixi de protegir un criminal de guerra, com els de París o Roma, van mostrar un suport total a la revenja desenvolupada pel Pentàgon.
L’ambaixador xinès va ser mesurat. Va afirmar que el seu país està clarament a favor de la resolució de la guerra civil siriana per la via política. “La resposta militar no funciona, només afegeix més patiment”, va subratllar.
Tots els discursos conduïen al duel entre els dos galls de brega, que encara tenen comptes pendents des que es va donar per acabada la guerra freda.
Sota l’ombra conspiradora russa en les eleccions dels Estats Units, el president Trump sempre responia que podia treure profit de la suposada bona relació amb Vladímir Putin.
Però el representant rus i l’ambaixadora dels Estats Units van escenificar el final d’una gran amistat. Vladímir Safronkov va condemnar el bombardeig, “les conseqüències del qual per a l’estabilitat regional i internacional poden ser extremadament serioses”. Segons la seva visió, la represàlia “només reforça el terrorisme”. Va insistir que no s’ha respectat la presumpció d’innocència i que aquesta operació és una cortina de fum per tapar la matança de Mossul protagonitzada pels EUA. Va exigir a Washington que descarti la resposta militar si pretén treballar conjuntament amb ells.
“Estem preparats per fer més (atacs), però esperem que no sigui necessari”, va replicar Nikki Haley. L’exgovernadora de Carolina del Sud va culpar l’Iran i, sobretot, Moscou de donar cobertura al dictador sirià.
“Rússia cada vegada més reforça Al-Assad a cometre crims”. I va responsabilitzar els russos de fracassar a l’hora de treure les armes químiques de Síria. Perquè tant els va fer, o per incompetència o perquè Baixar al-Assad els pren per idiotes.
El Consell de Seguretat es va reunir després del bombardeig, però només va servir perquè es creuessin retrets