Una política d’habitatge adaptada a cada municipi

Els ajuntaments metropolitans han participat en una consulta sobre les necessitats d’habitatge i l’AMB oferirà plans d’acció en funció de la demanda de cada ciutat

Trobar un pis de lloguer al centre de Barcelona és, en aquests moments, una feina difícil. La demanda creixent d’habitatge social, la gran densitat de població i el pol d’atracció econòmic i turístic de la capital catalana fan que la política d’habitatge es plantegi d’una manera molt diferent de la d’altres municipis metropolitans més petits que, per les seves característiques, prefereixen crear nou habitatge adreçat a la propietat per créixer i atreure nova població.

En aquest context de necessitats asimètriques, els òrgans que treballen en matèria d’habitatge, l’IMPSOL, el Consorci Metropolità de l’Habitatge, l’equip d’Urbanisme de l’oficina del Pla director urbanístic (PDU) i la gerència de l’AMB com a aglutinador, han elaborat un pla de política urbana que s’executarà els pròxims quatre anys, però que està pensat a quinze anys vista, i que inclou diversitat de models per donar resposta a les diferents necessitats de cada municipi.

RADIOGRAFIA DE L’HABITATGE

Per elaborar el pla de política urbana, l’AMB ha fet un estudi en el qual han participat els ajuntaments. Ramon Torra, gerent de l’AMB, que ha coordinat el procés de participació per elaborar la radiografia de l’habitatge a la metròpolis, exemplifica que els ajuntaments més petits “tenen una limitació financera per afrontar noves polítiques d’habitatge però veuen la necessitat de construir habitatge nou per retenir població; altres municipis més grans busquen polítiques d’emergència per fer front als desnonaments i d’altres necessiten lloguer social”. Torra insisteix que “les necessitats asimètriques demanen polítiques diferents i adaptades a cada cas”.

En la mateixa línia, el gerent de l’AMB explica que de l’anàlisi i de les conclusions de la consulta als ajuntaments es constata que no tot el territori és igual: “Malgrat parlar de la metròpolis Barcelona, ens adonem que per garantir el dret a l’habitatge no es poden aplicar les mateixes polítiques al centre urbà de la ciutat de Barcelona que als municipis de la conurbació; la densitat determina realitats diverses”.

CONVIVÈNCIA DE MODELS

El nou pla de política metropolitana de l’habitatge s’articula sobre quatre grans eixos d’acció que es portaran a terme segons les demandes de cada ajuntament: rehabilitació del parc existent; promoció de construcció i venda d’habitatge públic, per mitjà de l’IMPSOL; promoció del lloguer, per mitjà de la creació d’un nou operador mercantil que farà habitatge públic de lloguer a preu assequible, i impuls d’un índex de referència del preu del lloguer per mitjà de l’Observatori de l’Habitatge Metropolità.

Torra recorda que és la primera vegada que es portarà a terme “una política integral de l’habitatge” i que, a més d’aquests quatre eixos d’acció, també es continuarà treballant en la promoció de la cessió de pisos de particulars destinats al lloguer.

El nou pla metropolità d’habitatge preveu la rehabilitació i la creació d’habitatge públic de venda i també de lloguer