La Racef a l’Institut d’Espanya
El Consell de Ministres del 24 de març va aprovar el reial decret 285/2017 que permet la integració de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres (Racef), amb seu a Barcelona, a l’Institut d’Espanya, que agrupa les reials acadèmies d’àmbit estatal.
La Racef és, així, la primera acadèmia espanyola que, sense tenir seu a Madrid, ingressa a l’Institut d’Espanya. És cert que, des de l’etapa en què Chueca va ser president de l’Institut d’Espanya (concretament el 1986), algunes acadèmies provincials havien accedit a la categoria d’acadèmies associades de l’Institut, com ara diverses acadèmies barcelonines com la de Bones Lletres o la de Belles Arts de Sant Jordi, però l’ingrés de la Racef es du a terme al nivell ple de participació de la resta de les grans acadèmies espanyoles: la Reial Acadèmia Espanyola de la Lengua (creada el 1713), la Reial Acadèmia de la Història (1735), la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando (1752), la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals, la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques (1857), la Reial Acadèmia Nacional de Medicina, la Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació; la Reial Acadèmia de Farmàcia i la Reial Acadèmia d’Enginyeria (ingressada el 2015).
Les entitats catalanes de prestigi s’han d’implicar en les institucions espanyoles i no caure en l’autoexclusió
Algunes d’aquestes reials acadèmies tenen una data fundacional exacta, mentre que d’altres són continuadores d’acadèmies antigues, com la de Ciències Exactes, que reclama haver-se iniciat el 1542 com a Acadèmia de Matemàtiques de Madrid.
En aquest context, la Racef es va fundar oficialment el 1940, però pot reclamar ser la continuadora de la Reial Junta Particular de Comerç, creada el 1758 i que va tenir una gran activitat acadèmica en diversos àmbits o, fins i tot, de la Reial Acadèmia Militar de Matemàtiques de Barcelona, establerta per Felip V el 1720 després de la derrota austriacista en la guerra de Successió.
La incorporació de la Racef a l’Institut d’Espanya serveix per reafirmar la necessitat que les entitats catalanes de prestigi s’impliquin en les institucions espanyoles d’una manera constructiva i no caiguin en la temptació d’autoexcloure-se’n pensant en la utopia d’una pròxima independència de Catalunya.
Des del Futbol Club Barcelona, que participa en les competicions espanyoles i europees gràcies a ser a Espanya, fins a la Racef, integrada ara en l’Institut d’Espanya, queda clar que, malgrat l’intent de desconnexió dels separatistes i que alguns proven d’impulsar –recorrent, fins i tot, com “els Xirinacs”, a la violència–, Catalunya forma part d’Espanya.
Som molts els que pensem que la relació entre Catalunya i la resta d’Espanya és clarament millorable, com deia recentment el Cercle d’Economia en el seu “Diàleg, reforma i respecte al marc legal”, però entre això i que alguns separatistes creguin que “som ciutadans de Catalunya i Espanya no va amb nosaltres” hi va un abisme.