El lector exposa

Nens amb necessitats especials

Llegeixo el projecte del nou decret de l’escola inclusiva i m’agafa el riure, un riure amarg i sarcàstic, però sobretot dolorós. Sóc mare d’un nen de 13 anys a qui, després de un periple de 5 anys de psicòlegs, EAP, CSMIJ, hospital de dia de Badalona, medicació amb antipsicòtics i un seguit d’expulsions disciplinàries sistemàtiques de tres centres escolars diferents, finalment la sortida que se li va oferir l’any passat des d’Inspecció d’Ensenyament és traslladar-lo a una unitat d’educació especial d’un institut (després d’estar desescolaritzat 3 mesos). Amb la promesa al centre que els dotarien dels recursos necessaris per poder oferir al meu fill l’atenció adequada; ara aquests professionals que posen la seva vocació, el seu temps i la seva voluntat en portar endavant la tasca encomanada només poden oferir al meu fill una hora al dia de classe, això quan no està expulsat, és clar, cosa que passa cada dos per tres, perquè la seva actitud no és l’esperada. La realitat doncs és que la meitat del temps s’està a casa.

Evidentment em queixo a Inspecció d’Ensenyament, em queixo a l’hospital de dia, em passo hores al telèfon, escrivint correus, perdent hores de feina, però el resultat només són paraules i dies que van passant sense cap solució. Tot és una cortina de fum, paper mullat de molt bones intencions però a la pràctica no hem avançat en res, l’única educació vers la diferència és la marginació i la punició. Aquestes criatures especials són aquelles que abans quedaven reclutades en algun centre psiquiàtric perquè destorbaven.

NATALIA BALCELLS PADULLÉS

Sant Adrià del Besòs