Dopatge tecnològic o progrés

La innovació obre un nou debat entre els esportistes

La tecnologia, que avança imparable, aliada amb l’esport, que constantment intenta superar els límits, per córrer més ràpid, saltar més alt o arribar més lluny. La unió no és nova, però l’abast de la transformació sí, gràcies a la potència de la innovació que porten els anomenats biomaterials i els materials intel·ligents, siguin sabatilles superelàstiques o roba ultralleugera que analitzen a més l’estat de l’organisme durant l’esforç. Per uns és una evolució natural, un progrés necessari per millorar el rendiment físic i l’eficiència de l’esportista. “La humanitat no pot avançar sense el desenvolupament tecnològic”, explica des de Califòrnia Mounir Zok, el director de tecnologia i innovació del comitè olímpic dels Estats Units.

Per uns altres, la tecnologia és una eina que, de tan poderosa, pot acabar adulterant l’essència de l’esport perquè permet superar límits físics artificialment. N’hi ha que parlen fins i tot de dopatge tecnològic. La marató i la històrica barrera de les dues hores s’han convertit en terreny adobat per als investigadors. “Baixar de les dues hores en condicions normals em sembla una utopia. Avui dia no hi ha cap atleta capaç de fer-ho sense aquesta ajuda”, afirma Germán González, entrenador especialista en la llarga distància.

L’ajuda de què parla González, preparador de la fondista Paula González Berodia, campiona d’Espanya de marató, té la forma d’unes sabatilles d’aspecte i nom futurista: Zoom VaporFly Elite. El gegant Nike acaba de presentar unes vambes amb una controvertida placa de fibra de carboni a la sola, dissenyades especialment per baixar de les dues hores, gràcies a una millora substancial de l’eficiència de la petjada. L’invent, amb vocació també publicitària, ha tingut la virtut d’agitar el debat sobre els límits de la innovació fins i tot abans que els atletes professionals provin en públic les polèmiques sabatilles.

“Es tracta d’una forma de dopatge tecnològic elevada al cub, és com si posessis unes molles als peus del corredor. La clau és en l’elasticitat, aquests biomaterials són milers de vegades més elàstics que els nostres músculs, tendons i lligaments; i l’energia es restitueix d’una manera molt més eficient”, subratlla Jordi Porta, catedràtic d’Inefc i fundador de l’Escola Catalana de Cineantropometria (ECC).

“Han volgut aprofitar una mica l’experiència de les pròtesis de cames. En el cas d’Oscar Pistorius es va veure que potser podia ajudar algun dispositiu amb una rigidesa superior a la de l’organisme per transferir millor l’energia”, explica el professor Josep Maria Padullés (Inefc), pioner en l’estudi i aplicació de la tecnologia en l’esport. “Constantment es fan coses semblants, el 1994 jo ja vaig fer unes plantilles que anaven dins de la sabatilla, primer d’alumini; a Alemanya es van fer de fibra de vidre, per mantenir una rigidesa a la part anterior del peu, en certes especialitats, en aquest cas per als salts”, diu Padullés.

“Quan hi hagi millores de rendiment molt substancials gràcies a la tecnologia, a nivell regulador es prohibirà; si les millores són més aleatòries, amb més marge d’error, no”, raona el fisiòleg Jordi Ferré (URV), dedicat a la investigació en tecnologia de l’esport. Però com s’han d’establir els límits? Per què algunes innovacions queden vetades, com ha passat en la història de l’atletisme o la natació, i en canvi altres canvis

MOLLES ALS PEUS “Aquests biomaterials són milers de vegades més elàstics que els nostres tendons”

EL ‘MODEL’ PISTORIUS “S’ha volgut aprofitar una mica l’experiència de les pròtesis de cames”

s’acaben adaptant com una evolució i una millora necessària?

“Segurament sí que s’hi anirà posant alguna mena de límit. No crec que el cas de les sabatilles de la marató sigui prou significatiu per crear nova reglamentació. S’haurà de validar al laboratori si pot aportar algun tipus d’ajuda”, preveu Padullés. “S’hauria de saber quin és el criteri per jutjar una solució com un avantatge injust. Totes les marques han desenvolupat sistemes d’amortiment amb dues funcions: absorbir l’impacte del corredor i retornar aquest impacte en una reacció de magnitud semblant; la lluita és en la pèrdua d’energia”, explica Albert Trullàs, enginyer expert en materials compostos, integrant a més del Club de Triatló de Parets.

“La tecnologia empeny els límits i permet que els esports millorin. És un camí impredictible, no hi ha marxa enrere. Estic a favor de l’experimentació en benefici de tots i que siguin els atletes els qui prenguin les decisions finals”, destaca Mounir. “És exagerat parlar de dopatge tecnològic, és filar molt prim. Que tothom corri amb l’última tecnologia; que ho facin totes les marques”, afirma Juanan Fernández, atleta i director de Running Solutions.

“El rendiment humà s’està estancant, les millores vindran de la innovació tecnològica i dels materials”, augura Ferré (URV). Arribats a aquest punt, la marató emergeix com l’escenari on es viurà més intensament el debat a curt termini. “El rècord de la marató només s’ha rebaixat en dos minuts en els últims 15 anys. Si un atleta baixés de les dues hores amb aquest nou disseny de sabatilles hauríem perdut l’essència de l’esport per convertir-lo en una altra cosa”, afegeix González. “M’agradaria saber què en diu la IAAF (Federació Internacional d’Atletisme) i si serà capaç de pronunciar-se abans que es provin en cursa; és totalment comparable al que va passar amb els banyadors, que es van prohibir després de batre un munt de rècords”, destaca Jessica Bonet, doctoranda en Fisiologia de l’Exercici i entrenadora a Run4you.

Una advertència final. Algunes de les innovacions tecnològiques, com el cas de les controvertides Vaporfly, als peus de corredors aficionats poden acabar perjudicant la salut. “Les nostres articulacions no estan preparades per a aquesta rigidesa, et destrossaran el peu, hauries de tenir uns tendons molt forts, com els atletes professionals; serien una sabatilla antisalut, com l’esport d’alta competició. En canvi, el que fan els fabricants de sabatilles de córrer per al gran públic és posar materials viscoelàstics a les soles, components que es deformen més fàcilment perquè no són tan rígids i restauren l’energia més lentament, per no fer malbé les articulacions”, argumenta el doctor Porta.

Intentar superar els límits amb l’ajuda de la tecnologia no és nou. Tampoc no ho és que alguns invents acabin vetats. Un barceloní, Francesc Mates, ja va innovar amb el calçat esportiu el 1947 i, com recorda Padullés (Inefc), es va avançar fins i tot a la Unió Soviètica amb sabatilles de sola més gruixuda i rígida per saltar més amunt. “El senyor Mates sempre deia que Stepanov li havia copiat les seves sabatilles”.

“La tecnologia empeny els límits i permet que els esports millorin”

Un barceloní va crear unes sabatilles amb la sola més gruixuda per saltar més amunt