Cisma entre l’Ajuntament i les associacions de comerciants
Les principals entitats del sector denuncien la falta de diàleg amb el govern municipal
Una profunda bretxa s’està obrint entre els comerciants de Barcelona i el govern de l’alcaldessa Ada Colau. Representants de les principals associacions del sector a la ciutat diuen que l’alcaldessa i els seus els menystenen, que els seus gestos no van més enllà dels somriures, que els costa molt que els tinguin en consideració. La paciència de les entitats es va esgotar aquests dies després d’assabentar-se a través de la premsa dels plans de BComú per reformar en profunditat l’ordenança de civisme amb l’objectiu que els turistes incívics paguin les seves multes i, a més, excloure
El comerç tem que l’ordenança de civisme es reformi sense la seva participació
de la norma els col·lectius més desfavorits. La gestió del top manta i la implantació de noves superilles també preocupen molt a l’altre costat del taulell.
Barcelona Oberta, Amics del Passeig de Gràcia, Barnacentre i Amics de la Rambla entenen que la millora dels sistemes de cobrament no obliga a reformar l’ordenança de civisme com pretenen els comuns, que l’actual text ja preveu tota una sèrie de mesures socials destinades a ajudar els més vulnerables, que aquesta ordenança només criminalitza els mafiosos que s’aprofiten dels més necessitats. Els que utilitzen nens i discapacitats per pidolar de manera organitzada. Les associacions de comerciants temen que si hi ha més laxitud els cambrers i els dependents es vegin obligats a enginyar-se-les per fer fugir els qui insisteixen a molestar els seus clients. Pensen que el problema no és en la norma, sinó en la voluntat política a l’hora d’aplicar-la, en les instruccions que es donen a la Guàrdia Urbana. “En el seu moment la Guàrdia Urbana, gràcies a l’ordenança de civisme i la determinació de l’Ajuntament, va aconseguir fer fora els trilers de la Rambla”. Als representants dels comerciants també els molesta l’escassa atenció que els dedica el govern en tot allò que té relació amb la regulació dels usos de l’espai públic.
No els va agradar que el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, es reunís amb ells per tractar el top manta i no els digués que dos dies més tard presentaria la nova cooperativa d’exmanters promoguda per l’Ajuntament. Els comerciants afegeixen que aquesta cooperativa gaudirà durant tres anys d’una inversió municipal d’uns 800.000 euros, un import superior al que es dedica a la promoció de Barcelona com a destinació turística de compres, d’uns 200.000 euros cada any. Mentrestant els establiments més emblemàtics de la ciutat continuen tancant l’un rere l’altre. La llista de greuges és llarga. Els comerciants afegeixen que aquest estiu serà tan complicat o més que l’anterior, que la cooperativa, els plans d’ocupació destinats a exmanters i una presumible campanya de conscienciació ciutadana no són prou per mar- car un punt d’inflexió. “Aquest debat es va enverinar fa temps. Si et queixes del top manta sembles un racista insolidari –bona part de l’increment de la pressió policial sobre la venda ambulant irregular durant l’últim any té l’origen en la constitució i presentació, l’estiu passat, de la plataforma d’afectats pel top manta–. L’Ajuntament ha d’ajudar aquestes persones, però també ha de frenar el problema. No ens deixen cap més recurs que la rebequeria”.
Tampoc no va agradar als comerciants que de cara a l’última sessió del Consell de Comerç, presidida per la regidora de Comerç, la socialista Montse Ballarín, amb prou feines els donessin informació d’una de les qüestions fonamentals: la implantació de les noves superilles. L’Ajuntament es prepara per ampliar la
El sector també es mostra molt preocupat per la gestió del ‘top manta’
mesura que tanta controvèrsia està generant al Poblenou, a tres punts de l’Eixample i un altre d’Horta-Guinardó. “Encara no ens han ensenyat cap estudi sobre l’impacte que tindrà en el comerç. Tampoc no ens han demanat la nostra opinió. Ens preocupa que ofeguin els accessos als eixos comercials del centre i dels barris. Però ens diuen que no hi haurà problemes, que a les botigues de barri la gent hi va caminant...”. Els comerciants subratllen la falta de negociacions reals, les poques possibilitats d’influir en el govern. “Estem perdent el nostre paper com a agents econòmics. De vegades sembla que ho tinguin tot decidit abans de parlar-ne”.
Els comerciants també destaquen que tant Pisarello com Ballarín són interlocutors accessibles, que també es reuneixen de tant en tant amb el regidor d’Empresa i Turisme, Agustí Colom, que els últims temps les relacions són més fluides que a començaments de mandat, però que els resultats estan sent decebedors, que fa un any que acumulen somriures institucionals. Les diferents àrees municipals que tracten
El sector exigeix estudis més detallats sobre l’impacte d’aquesta mesura en el comerç Patronal, restauradors i dissenyadors també lamenten la poca atenció que han rebut
qüestions relacionades amb el comerç els semblen desconnectades. Confiaven que l’entrada del PSC al govern municipal agilités molt més les relacions amb el Consistori.
No és l’únic retret que la petita i mitjana empresa fa al govern en els darrers temps. Les crítiques dels comerciants arriben després que el Gremi de Restauració, el Consell de Gremis, la patronal de Pimec Comerç i els arquitectes i interioristes del Foment de les Arts i del Disseny (ArquinFAD) anunciessin que abandonen la comissió tècnica de terrasses, el principal punt de trobada entre el Consistori i els professionals afectats per l’ordenança de vetlladors. Aquestes entitats, abans de donar el cop de porta, van denunciar la falta de diàleg i debat, van lamentar que dels seus punts de vista amb prou feines en fan cas. Ara a l’Ajuntament només l’acompanya en aquesta comissió la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (Favb) i el Gremi de Flequers.
Ara, continuen dient els comerciants, la capacitat de molts d’influir en l’administració se circumscriu principalment a les bases que puguin posar en els processos participatius, uns àmbits en els quals moltes entitats se senten cada dia més incòmodes. Lamenten que en aquests processos massa vegades les veus que acaparen el protagonisme són les dels qui enarboren els discursos que van portar Colau a l’alcaldia, que la petita i mitjana empresa acaba al mateix sac que els fons d’inversió més especulatius, que les corporacions multinacionals més depredadores. “Com si nosaltres volguéssim menjar-nos tot el pastís, no paguéssim impostos, no contribuíssim a aquesta societat. L’acció del govern s’orienta als grups que els donen suport. Colau és molt inaccessible, més que no ho van ser Trias i Hereu. En altres mandats disposaves d’espais de discussió amb l’Ajuntament, era molt més fàcil que ens tingués en compte”.