Coixet roda un film sobre l’estalvi energètic en un futur imperfecte
‘Projecte temps’ s’enquadra dins la iniciativa Cinergia de Gas Natural
Es pot dir que és la primera pel·lícula de ciència-ficció que firma Isabel Coixet. Es diu Projecte
temps, i és tota una novetat en la trajectòria d’una directora decantada cap als sentiments callats, més aviat íntims. Especialista en aquelles coses que no es diuen gairebé mai. Encara que, de vegades, també s’embarca en passions desenfrenades...
Amb Projecte temps, Coixet fa un gir en el seus temes d’interès i s’endinsa en una d’aquelles històries d’anticipació –transcorre entre el 2019 i el 2049– en què els efectes especials perden protagonisme davant el debat d’idees. “El que de veritat s’anticipa aquí són problemes; problemes molt humans. Problemes sense resposta”, explica la directora, que ahir finalitzava el rodatge a Barcelona.
Efectivament, la ciència-ficció és el gènere de les preguntes per excel·lència. El gènere del què
passaria si..., si passés això o això altre. Què passaria amb l’educació, per exemple. Si poguéssim aprendre mitjançant una pastilla o a través d’un cable connectat al cervell? O, al contrari, preferim aprendre sense esforç?
És l’aventura d’aprendre, en definitiva, prou recompensa en si mateixa?
A la qüestió ens respon la mateixa Coixet: “Crec que és millor el segon cas; aprendre amb esforç. Aprenem aprenent, i la voluntat i la lluita que implica formen part de la recompensa”.
Una altra de les qüestions sobre les quals reflexiona el singular nou film de Coixet és l’estalvi energètic. Projecte temps forma part d’una sèrie de curts finançats per Gas Natural Fenosa per fomentar el bon ús de l’energia. En una campanya que posa el cinema, la producció cinematogràfica, al centre, i que ja ha tingut tres lliuraments anteriors. Però aquesta vegada el format s’ha modificat; s’ha expandit, podem dir.
Projecte temps es dividirà en quatre lliuraments, com és habitual en la iniciativa. Un dels quals s’estrenarà al pròxim festival de Sitges, el del cinquantenari. Però les quatre parts del film tenen una unitat orgànica que, formalment, quan les quatre parts estiguin llestes, el convertirà en un llargmetratge. Signa el guió un únic escriptor, Pep Bras, i, per descomptat, té una única directora, que és Coixet.
I els actors? Molts i molt dife- rents: Carmen Machi, Lluis Homar, Miguel Ángel Muñoz, Úrsula Corberó, Pablo Rivero, Cristina Castaño, Adrià Collado, Aitor Luna, Belen Cuesta, etcètera. Un repartiment de gran volada. “Hi ha personatges, com el que encarna Carmen Machi, que veiem evolucionar, però en sentit contrari. La història avança d’endarrere cap endavant, cap a la nostra època”
Ahir rodaven en una espècie d’institut futurista, una escola on hi ha Laia Manzanares i Oscar Casas parlant de qüestions d’educació i d’energia: seran autosuficients, els instituts del futur?
Els acompanya una nena d’onze anys –Úrsula Corberó- que Coixet defineix com “una meravella de nena, amb molt talent.” És una pel·lícula amb molts intèrprets i un format canviant. És un anunci? És una feina d’encàrrec?
Coixet comença a contestar pel segon: “Sí, és un encàrrec. Jo aprenc amb projectes que en principi em són aliens, és un altre desafiament que m’agrada”, diu.
I quant a la qüestió de l’anunci, ella que n’ha filmat tants i tants, detecta un canvi: “La publicitat tradicional, la que gira al voltant de les bondats d’un producte, de la seva aura, o de l’estatus que proporciona, ha perdut efectivitat,” afirma.
I doncs? “Estem davant d’una proposta, com aquesta de Cinergia, que és moltes coses alhora. Una promoció de Gas Natural, per descomptat. Però quina promoció més creativa, no? Són un conjunt de curts, i després, vistos en continuïtat, seran una pel·lícula. És la nova publicitat: que explica mitjançant històries, trames, i que cada espectador pot entendre a la seva manera. És un format “obert”, diu la directora, que alhora continua treballant en el muntatge del seu pròxim llarg
The bookshop, protagonitzat per Emily Mortimer (La invenció
d’Hugo), Bill Nighy (Love actually) i Patricia Clarkson. Un film de festival.
De Venècia, per exemple.
El film afronta dilemes ètics encara sense resposta, com la manera d’aprendre en el futur