El mar en un llapis
Isamat exhibeix els seus dibuixos a la galeria Pigment de Barcelona
El mar cap en un llapis. O, més ben dit, la immensitat del mar pot brollar d’un simple llapis. Així ho prova una de les sèries que exposa Marcos Isamat a la galeria Pigment de Barcelona (carrer Rosselló, 193; fins al dia 18). Concretament, la dedicada a superfícies marines. Algunes d’elles estan en calma i reflecteixen a les seves aigües la llum solar. D’altres estan arrissades i plasmen, a més del mar, el vent. Unes són diürnes, les altres són nocturnes. Totes acrediten el talent d’Isamat, els dibuixos del qual, a més de recrear fidelment el tema triat, transmeten el detingut procés d’observació que és en el seu origen, i el sintetitzen en peces tan essencials i discretes com suggeridores.
A més de mars, Isamat dibuixa plantes enfiladisses, llunes i rostolls, també presents a l’exposició. O, abans, va dibuixar façanes, pinedes, taulers d’escacs, retrats... En té prou amb llapis d’un sol color i paper, perquè “l’expressivitat del grafit és àmplia, té brillantors, matisos, ombres o profunditats; perquè el paper ben treballat aporta llum i volum; perquè la combinació d’un i altre dona llibertat i permet reflectir amb economia de mitjans, sense ornament, el que hem observat”. En una sèrie, l’autor fixa el moviment de l’onatge; en una altra, la geometria aleatòria, però subjecta a lleis gravitacionals, de les grimpadores; en una altra, la textura d’un astre. En totes apel·la al rigor descriptiu i al despullament, i també al misteri.
Isamat, que és doctor en Genètica Molecular i ha estat dos decennis absent de la seva ciutat, estudiant o treballant a la Gran Bretanya, França o els EUA, troba punts de connexió entre la ciència i l’art. “Hi ha molt d’observació, de representació mental i de descripció en totes dues disciplines –diu–. Puc dibuixar un objecte qualsevol, però també podria plasmar molècules submicroscòpiques interactuant”.
Aquesta exposició, que recull treballs dels darrers quatre anys, és la primera individual d’Isamat (Barcelona, 1965) a la seva ciutat. Abans n’hi va haver d’altres a Madrid, Girona o Valladolid. També de col·lectives en capitals europees. I, sobretot, hi va haver una constant dedicació al dibuix, que es va començar a formalitzar al King’s College de Cambridge, on va fer classes del natural durant set anys. O als museus de l’esmentada ciutat universitària, “on –evoca Isamat– vaig dibuixar ídols asteques, figures inuit o peixos abissals, que em van donar material per a la meva primera exposició, el 1991, a l’Ajuntament de Cambridge”. Ara, 25 anys després, l’obra de Marcos Isamat s’exhibeix a Barcelona.