El lluitador de pega més estimat es jubila
L’INTÈRPRET DE L’ENTERRADOR, UNA DE LES FIGURES MÉS DESTACADES DEL PRESSING CATCH, DECIDEIX RETIRAR-SE DESPRÉS DE 27 ANYS SOBRE LA LONA DE L’ESPECTACLE
Somiava ser jugador de bàsquet, però el va apartar una lesió; es retira amb 16 milions de dòlars
L’Enterrador ha mort definitivament. Encara que en el gran espectacle del pressing catch, un succedani de la boxa de cartó pedra a cavall de la lluita lliure i els superherois de còmic, el negoci és qui decideix qui viu i qui mor. Mark William Calaway és l’home que s’ha amagat durant més d’un quart de segle sota una gorra d’ala ampla, uns guants i una gavardina i que aquesta setmana abandonava els estris al terra d’un ring per acomiadar-se.
Per a milions de persones es tracta del lluitador de la WWE (World Wrestling Entertaiment) més admirat. Té el rècord més gran de victòries ininterrompudes –amb un total de 21– durant els seus 27 anys de carrera professional. Una cosa difícil d’assimilar tenint en compte que aquest esport té més d’espectacle guionitzat que de lluita pròpiament dita. Però l’Enterrador va saber ressuscitar-se en tantes ocasions com ha calgut i també ha sabut morir quan ho ha exigit el guió.
Nascut a Houston el 1965 (Texas, Estats Units) tots donaven per fet que Mark es dedicaria al bàsquet. Els seus 2,08 metres li van permetre destacar a l’Angelina College, una escola de bàsquet on pretenia professionalitzar-se i qui sap si acabar a la seva ara idolatrada NBA. Una lesió a una cama el va apartar de forma definitiva de les pistes, però arran d’això va descobrir que la seva gran mida encara tenia molt a oferir al públic. Això sí, en un quadrilàter.
Després del seu debut el 1984 en una lliga professional de lluita lliure de Dallas va anar agafant notorietat fins que quatre anys més tard es proclamava Campió Mundial de Pes Pesat Unificat de la United States Wrestling Association. Però Mark encara no havia inventat el seu personatge fins que va aparèixer un any després per primera vegada com l’Enterrador en la WWE.
La notícia de la seva retirada ha obligat a fer la vista enrere als que van ser nens als 90. I tots hem recordat, de vegades amb por, de vegades amb nostàlgia, aquella mola humana que perso- nificava la maldat sobre el ring. Res a veure amb l’idolatrat Hulk Hogan, el seu antònim en aquest xou de cops a l’aire i caigudes preparades. L’Enterrador era l’ombra, la foscor, la mort... apareixia entre tenebres, sortia d’un taüt amb una pala i la seva mirada glaçadora traspassava les pantalles de mig món.
Amb l’arribada de les cadenes de televisió privades a Espanya, també van arribar els personatges del pressing catch a Telecinco. I com si d’un derbi de màxim nivell es tractés, els nens i adolescents havien de posicionarse: a favor de Hogan o a favor de l’Enterrador. Només un any va trigar a arribar el gran combat entre tots dos, el 1991, en què l’antiheroi es va proclamar Campió del Món amb un brut artifici i gràcies a un cop de cadira a traïció del seu mànager a Hulk.
L’espectacle va aconsellar repetir el combat i, ara sí, el bé es va imposar al mal. Fins que Hogan va abandonar la WWF per assumptes monetaris i va caldre convertir Calaway en el nou heroi d’aquest espectacle. No va passar ni un any abans que l’Enterrador es guanyés el cor de milions de persones salvant el seu company i amic al ring Macho
Man Randy Savage i la seva esposa, que estaven a punt de ser atacats a traïció per Jake la Serp Roberts amb una cadira. Un cop mestre en el guió d’una pel·lícula en el qual Calaway no ha canviat mai d’amo, mantenint-se fidel a l’amo de la WWE durant aquests 27 anys.
Ara, amb un patrimoni superior als 16 milions de dòlars, tres matrimonis a la seva esquena i quatre fills, l’Enterrador sembla haver sepultat definitivament un personatge que ha sabut colpejar com ningú en la indústria el pressing catch. Descansi en pau.