Cardiopatia.
L’exministra va ser trobada ahir sense vida al seu domicili de Madrid
Carme Chacón –a la foto, en la seva etapa ministerial– va explicar el 2015 en una entrevista a La Vanguardia que patia una greu malaltia cardíaca congènita.
CADA DIA ERA UN REGAL La militant socialista, de 46 anys, patia una cardiopatia congènita des que era petita
L’ÚLTIM VIATGE
Havent tornat d’un viatge a Miami, la família es va alertar perquè no responia al mòbil
LA SEVA GRAN PASSIÓ
Chacón va compartir les seves “moltíssimes ganes” de reunir-se amb el seu fill Miquel
EL FUTUR? Molts pensaven que podia tenir un paper reservat en el PSOE amb Susana Díaz
RETORN A L’ARENA POLÍTICA
Després de fitxar per un bufet, tot just ara havia reaparegut al costat de Zapatero
L’ADEU
Els Reis, el president del Govern i tota la classe política mostren les seves condolences
Va ser una autèntica sotragada la inesperada notícia, ahir, a última hora de la tarda, de la mort de l’exministra Carme Chacón, amb tot just 46 anys, al seu domicili de Madrid.
Acabada d’arribar d’un viatge a Miami, les últimes paraules que va compartir en el seu compte d’Instagram, encara volant sobre l’oceà amb rumb a Madrid, van ser per mostrar les seves ganes de tornar a casa, les seves ganes de mar i, sobretot, els seves “moltíssimes ganes” de reunir-se amb el seu fill, en Miquel, que l’esperava a la platja amb el seu pare.
Així que ja va ser a la seva residència a Madrid la família es va alertar perquè no agafava el telèfon i van trucar als serveis d’emergències. Efectius de la Policia Nacional i del cos de Bombers de l’Ajuntament de Madrid es van personar al seu domicili, però els especialistes només van poder confirmar la seva mort. Feia diverses hores que era morta, en espera de l’autòpsia, per causes naturals.
Chacón patia des de petita una cardiopatia congènita, coneguda com a cor al revés, de què ella mateixa havia parlat en diversos actes i entrevistes, i també va participar en una campanya per sensibilitzar la societat sobre aquesta malaltia: “Tinc un ventricle obturat en un cor que està al revés, però faig una vida totalment normal”, va assegurar la mateixa Chacón. Sabia que cada dia era un regal.
Havia donat a conèixer la seva malaltia com a exemple de superació, ja que, malgrat tot, havia pogut jugar al bàsquet, la seva gran passió, i després desenvolupar la seva carrera política sense impediments. Molts al PSOE van augurar que podria arribar fins on es proposés i, així, passarà a la història com la primera dona que va ocupar la cartera de Defensa en el Govern d’Espanya, el 2008. La seva imatge passant revista a les tropes, embarassada de set mesos, va fer la volta al món.
Va ser el cim d’una carrera política que, potser, encara no havia acabat. Nascuda el 1971 a Esplugues de Llobregat, amb vint anys es va afiliar al PSC i va ser regidora i primera tinenta d’alcalde a l’Ajuntament de la seva localitat natal. Ja amb José Luis Rodríguez Zapatero al capdavant del PSOE va entrar a l’executiva de Ferraz l’any 2000. Va ser vicepresidenta primera del Congrés, el 2004, i ministra d’Habitatge, el 2007, abans d’assumir Defensa. També va voler ser la primera secretària general del PSOE en la seva centenària història, en el congrés del 2012, però va perdre davant d’Alfredo Pérez Rubalcaba, que ahir també va reconèixer que estava “desolat”, com el conjunt de la classe política espanyola i catalana, i singularment el PSOE i el PSC, en què la seva inesperada mort va causar commoció.
Se’n va anar a fer classes a Miami, sentint-se menystinguda en el PSOE, però el 2014, amb el triomf de Pedro Sánchez, va tornar a l’executiva de Ferraz. I va tornar a encapçalar la llista electoral per Barcelona, per última vegada, a les generals del 2015. El 27 d’abril de l’any passat va revelar que no tornaria a anar de cap de cartell per Barcelona per a les eleccions del
2016, cosa que va sorprendre tothom. I després va fitxar pel bufet Ramón y Cajal Abogados. Finalment va ser una dels 17 membres de l’executiva del PSOE que va dimitir per intentar forçar la sortida de Pedro Sánchez, cosa que finalment es va substanciar el passat 1 d’octubre del 2016.
Llavors Carme Chacón va tornar a desaparèixer de la primera línia política. I només ara havia començat a reaparèixer: el passat 26 de març en el míting en què Susana Díaz va anunciar que es presentarà a les primàries del PSOE i, l’endemà, un altre cop al costat de Zapatero, en l’homenatge que es va celebrar al Congrés en record d’un dels seus companys de gabinet, Toño Alonso, també desaparegut prematurament. Ara molta gent pensava que Chacón tindria un paper reservat, un altre cop en la primera fila política, en cas que Susana Díaz guanyés la secretaria general del PSOE el pròxim 21 de maig. Tot i que algun dels seus fidels de sempre comentava fa tot just uns dies, encara que sense descartar res, que ella estava “molt feliç i contenta” amb la seva feina al despatx d’advocats. I, sobretot, amb més temps per dedicar al seu fill.
La seva vida va quedar truncada ahir, de cop. Els Reis van enviar un telegrama amb les seves condolences al president de la gestora de Ferraz, Javier Fernández. El president del Govern, Mariano Rajoy, va mostrar el seu més sentit condol per la mort de qui va definir com una “gran política amb sentit d’Estat”. Tothom al PSOE i al PSC va mostrar la seva consternació. “No t’oblidaré mai”, va dir Susana Díaz. La campanya de les primàries socialistes ha quedat suspesa.