Alerta dels Mossos pels 2.000 robatoris al mes en cases
Les comarques del Vallès i el Maresme són les més afectades
Pregunteu al vostre entorn, segur que trobareu algun conegut a qui hagin entrat a robar a casa en l’últim any. Avui el robatori amb força a l’interior d’habitatges és la principal ocupació i preocupació dels Mossos d’Esquadra, per descomptat, després de l’amenaça terrorista. Ja no importen tant les xifres de denúncies, que des de fa unes setmanes es poden consultar al web de la policia de la Generalitat. Preocupa l’angoixa que els robatoris provoquen en les víctimes, perquè, quan no hi són, els delinqüents violenten un espai tan íntim com és casa seva, i ja és urgent frenar aquest greu problema.
En l’últim any la xifra de robatocrucial, ris amb força en habitatges a Catalunya s’acosta als 2.000 assalts mensuals (67 al dia). Hi ha mesos millors, d’altres de pitjors, però l’estadística oscil·la al voltant dels 200 robatoris, més o menys. Aquestes són les xifres a què s’enfronten els Mossos d’Esquadra, conscients que la solució no és només policial, però sense deixar d’assumir la part important que els toca pel que fa a la solució d’aquesta crisi.
L’afectació no és la mateixa a tot el territori. La regió policial metropolitana nord és la que concentra més activitat, tant de les bandes especialitzades en el robatori en habitatges com dels assaltants que aprofiten l’oportunitat per entrar en una casa a la mínima distracció. Aquest territori agrupa comarques veïnes de Barcelona com el Vallès Occidental, l’Oriental i el Maresme, amb municipis com Sant Cugat, Rubí, Alella, Arenys, l’Ametlla o Montgat, els veïns dels quals, en alguns moments, han tingut la sensació d’estar patint una plaga d’assalts. L’inspector Jordi Ollé, que dirigeix des de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos totes les polítiques que està duent a terme la policia per detenir aquestes bandes de lladres, ho coneix bé.
Divendres, l’inspector Ollé va presidir a la comissaria de Tarragona la reunió mensual amb els responsables dels grups d’investigació de robatoris amb força de cada regió policial. “Aquestes reunions ens permeten ser més conscients de què és una prioritat per als Mossos, i fa més àgil el fet de compartir la informació”, explica a La Vanguardia.
Intercanviar dades policials és perquè les bandes, més que mai, són cada vegada més itinerants. L’inspector mostra unes gràfiques amb el perfil d’aquests saquejadors. Però primer distingeix dos grups molt diferents.: els especialistes que integren bandes criminals i que s’investiguen com a tal, i els oportunistes, majoritàriament delinqüents autòctons, tot i que hi ha algun marroquí o romanès que només entra en un domicili quan realment és molt fàcil.
La incidència del lladre autòcton, el delinqüent habitual, és molt important. Des de principis d’any, els Mossos han detingut 700 persones acusades de robar amb força en habitatges. La meitat dels arrestats eren espanyols, seguits de marroquins. La resta de detinguts pertanyen a les princi-
LA INCIDÈNCIA Les comarques del Vallès i el Maresme són les que més estan patint els lladres de pisos
ELS PROFESSIONALS
Les bandes estan cada cop més especialitzades i eviten riscos: fugen si són descobertes
pals nacionalitats que reuneixen els lladres especialitzats a robar en habitatges.
Els xilens lideren el rànquing. Integren les anomenades llances internacionals integrades per tres o quatre persones que viatgen a Europa amb l’única intenció de robar. “Tots tenen antecedents a Xile. De fet, per a ells fer el salt a Europa significa un ascens en el seu currículum delinqüencial”, explica Ollé. Viuen en municipis de l’àrea metropolitana, majoritàriament a Badalona i Santa Coloma de Gramenet, i matinen com un obrer que fa la seva jornada a la fàbrica. No tornen fins que es fa de nit. Són molt hàbils entrant als domicilis. Només hi accedeixen quan tenen la garantia que no hi ha ningú. No s’arrisquen mai. “Així que se’ls identifica o senten que els segueixen, se’n van”, apunta l’inspector. Pel que fa a aquest grup, els Mossos tenen informació molt valuosa que, a través de la Interpol, els facilita la policia de Xile.
Els georgians integren el segon gran grup especialitzat en el robatori d’habitatges. El seu àmbit d’actuació se situa en zones urbanes i només es mouen en transport públic. S’estructuren en grups molt especialitzats en els quals hi ha “autèntics especialistes a obrir tota mena de portes”. Arriben a ser tan bons que en més d’una ocasió les víctimes s’han adonat que els havien entrat a robar quan van trobar a faltar una cosa molt concreta que s’havien endut. Fan vigilàncies prèvies, marquen els pisos amb plàstics o movent l’estora de l’entrada per garantir que ningú no ha entrat des que els van visitar. I, com tota organització criminal, obeeixen un comandament jerarquitzat al
Xilens, georgians i kosovars integren els tres grans grups de lladres de pisos especialitzats
qual paguen una quota obligatòria per poder treballar en alguns territoris.
El tercer gran grup està integrat pels kosovars. Els primers que van arribar a Catalunya eren combatents de la guerra que van aterrar amb una gran formació militar i es van especialitzar en els rififís en les empreses. D’aquests amb prou feines en queden: robar en una empresa va deixar de ser rendible, i molts s’han fet més grans. Però els nous mantenen l’estètica militar i una manera molt concreta d’actuar: “Solen guardar el material que utilitzen per entrar a les cases en amagatalls cavats al bosc. I el material robat, fins que no el venen, també el solen amagar en clots”, apunta Ollé.
Hi ha una característica comuna per a tots ells. No s’enfronten mai als llogaters si són descoberts. “No els surt a compte, ni els interessa. Prefereixen sortir corrents”, assegura l’inspector.
A aquests grups especialitzats se’ls investiga per robar en habitatges, però amb l’agreujant de formar part d’una organització criminal. Són investigacions més complexes, però que aconsegueixen, com les cinc últimes que s’han dut a terme a Catalunya aquest any, l’ingrés a presó dels seus membres. Això sí, tots tenen bons advocats. Presenten recursos. Paguen les fiances. I o bé canvien d’escenari o continuen robant.