Eugene O. Chirovici
El romanès Eugen O. Chirovici publica ‘El llibre dels miralls’, un dels fenòmens de la darrera Fira de Frankfurt, on es va vendre a 18 idiomes
ESCRIPTOR L’escriptor romanès Eugene O. Chirovici publica en castellà i català El llibre dels miralls, thriller que es va convertir en un dels fenòmens més grans de l’última Fira de Frankfurt, on es va vendre a divuit idiomes.
Economista, reporter, director de mitjans de comunicació, autor esporàdic de novel·les i assajos... Eugen O. Chirovici (Fagaras, Romania, 1964) sempre ha considerat temporals tots els llocs de treball que havia exercit fins que fa uns quants anys va decidir no passar la resta de la seva vida preguntant-se què hauria passat si hagués intentat convertir-se en escriptor a temps complet. Va deixar la feina i va seguir la seva dona fins a Reding (Regne Unit), on havia trobat feina. La decisió següent va ser renunciar a la seva llengua materna per escriure en anglès. En poc temps Chirovici va passar de tenir por al fracàs a convertir-se en el protagonista d’un autèntic fenomen editorial.
La seva novel·la El llibre dels miralls, una mena de thriller psicològic protagonitzat per la memòria i els seus jocs, es va vendre en un temps rècord a 18 països a la Fira de Frankfurt abans d’haver estat
“La nostra ment necessita una raó per recollir un record; treballa com un director de cinema”
publicat. “No tenia ni idea que això podia ser així”, confessa Chirovici rememorant aquells dies de bojos que el van agafar fent la mudança a Brussel·les. Els drets del llibre ja s’han venut a 38 països. La setmana passada es va publicar en castellà (Penguin Random House) i en català (El llibre dels miralls, Grup 62).
Chirovici desconfia de les etiquetes. No creu que El llibre dels miralls sigui simplement una novel·la de misteri o una novel·la criminal. “El crim és un tema important en la literatura, però el lector sempre es mereix saber una mica més que ‘qui va matar la Mary’. A mi m’interessa més per què ho va fer”. La novel·la arrenca quan un agent literari, Peter Katz, rep un manuscrit que l’intriga immediatament. El seu autor, Richard Flynn, rememora els seus anys a Princenton, els seus amors amb una estudiant de psicologia i la seva relació amb el professor Joseph Wieder, que va ser brutalment assassinat 20 anys enrere; assassinat que, suggereix, pot aclarir. El manuscrit, tot i això, està inacabat i la resta del text no apareix. Katz, convençut de tenir a les seves mans un best-seller, encarrega una investigació a un periodista per aclarir els fets.
La seva editorial britànica defineix el llibre com un encreuament entre El secret, de Donna Tartt, i L’ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafón. La memòria dels protagonistes obre i tanca portes així que avança la història, convertida en un joc de miralls en què la veritat dels uns és la mentida dels altres. Les finestres per les quals els protagonistes d’El llibre dels miralls treuen el cap a la recerca de la veritat resulta que al final són miralls. “La nostra memòria necessita una raó per recollir un record, que sigui una mica agradable o un avís de perill. La nostra ment treballa com un director de cinema, reorganitzant els fets per tenir una raó per emmagatzemar certa informació”, reflexiona.
“Si hagués nascut a Anglaterra, per exemple, probablement hauria estat escriptor des de bon començament. Però vaig créixer a Romania durant el règim comunista. Era molt complicat pensar a ser escriptor. No podies guanyar-te la vida així, hi havia censura, no era membre del Partit Comunista ni hi tenia contactes... Vaig ser pragmàtic”, explica Chirovici. Canviar d’idioma ha canviat la seva manera d’escriure, ara més pausada. L’elecció de l’anglès era clara. “A començaments dels anys setanta, vivint darrere del teló d’acer, l’anglès estava relacionat amb tot el que m’estimava: la música rock, les pel·lícules, els autors, els llibres
“Ni en els meus somnis més salvatges no havia imaginat una cosa així”, diu a propòsit de l’èxit de la seva novel·la
que vaig llegir des de petit... Era l’idioma de la llibertat”, explica.
Ara fins i tot hi ha converses amb Hollywood per convertir El llibre dels miralls en pel·lícula, però el seu èxit editorial no ha estat, en absolut, una història en línia recta. Acabat el manuscrit, es va posar a buscar representant als Estats Units. Pensava que allà interessaria més. Alguns li van demanar de veure el text complet, però després “el van rebutjar, sense dir mai per què”. Quan estaven a punt d’anar-se’n del Regne Unit va decidir vendre el manuscrit a alguna petita editorial anglesa. Un tal Robert Peett li va respondre tot seguit i li va demanar de reunir-se amb ell. “Estava molt sorprès que hagués anat amb aquell llibre a una editorial tan petita. Jo li vaig dir que volia firmar, però ell va insistir que l’havia d’enviar a alguna de més gran al Regne Unit”.
Al final li va fer cas. Al cap de dos dies el va cridar una tal Marilia Savvides, de Peters Fraser and Dunlop. “Em va dir que se m’enduria a Frankfurt i que seria una cosa gran”. Chirovoci en desconfiava. “Era molt jove, la veritat, i jo era el seu primer client...”. Poc temps després el telèfon va començar a sonar des de Frankfurt. Plovien ofertes d’Itàlia, Alemanya, Anglaterra, Israel... “Per moments no estava segur que tot allò fos cert. Ni en els meus somnis més salvatges havia imaginat una cosa així”, admet.
“Ara no em sento sota pressió. No tinc terminis”, diu relaxat mentre demana unes begudes en romanès a una cambrera en una assolellada terrassa de Brussel·les. “Quan va passar tot ja treballava en el següent llibre de la trilogia (El llibre de les ombres) i ara estic amb el tercer (El llibre de les mentides). És més difícil, perquè és més com un joc. No vull ser tan seriós aquesta vegada”.